I
Avui començaré de manera tòpica atès el dia, però no puc resistir-me
April is the cruellest month, breeding
Lilacs out of the dead
land, mixing
Memory and desire, stirring
Dull roots with spring rain
És el començament de The
Waste Land que s’inicia amb el poema The
Burial of the dead. Segurament allò
que tenia al cap Elliot no tenia res a veure amb la imatge d’aquesta foto però
sens dubte mereix també el qualificatiu de Cruellest
II
Quan érem a la facultat ens va sobtar veure com Hobbes,
més enllà del que deien els llibres, no defensava tant l’estat absolutista com
l’absolutisme de l’estat. Per això la seva teoria era igual de valida per una
monarquia com per una democràcia assembleària.
Aquests dies estic rebent molts testimonis denunciant les condicions
dels nostres sanitaris que lluiten contra el corona virus i no puc de deixar de
pensar als bombers que moriren a Txernobil. Comptat i debatut potser no hi ha
tanta diferència.
III
Mentre em vesteixo tinc posada RNE i sento una senyora
que es portaveu econòmica del PP. Parla contra les mesures del govern. Està en
contra i diu que està bé ajudar als vulnerables però que es tracta de no fer
vulnerables els que no ho eren. La qüestió és però diferent. Ningú no l’ha fet vulnerable la
crisis que es comença a desenvolupar, ni ho faran les mesures dels govern.
Eren, de fet tots ho som, vulnerables i no ho sabien.
IV
A la radio sento parlar de Keynes i de mecanismes econòmics.
Està prou bé, però entendre on som, potser a més d’economistes cal llegir antropòlegs,
per recordar la importància cultural inamovible dels mecanismes sacrificials. Penso
és clar a notícies com aquesta i en general la resignació, acompanyada d’indiferència
del que està passant amb la gent gran que viu a les residències.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.