Notes ràpides sobre el confinament

I

Des de que ens confinaren fa 35 dies no he provat una gota d’alcohol, ni de cervesa ni de vi, els únics que generalment consumeixo.  Ho he fet per dos motius, mantenir-me el més conscient possible, crec que aquest estat ens pot embadocar molt, i per aquest any m’havia pres més seriosament la batalla amb el meu pes. No se m’ha fet gens feixuga aquesta norma. Tinc tot de vi i cervesa a casa que ni em miro. Tanmateix, em moro de ganes per poder prendre un doble a la Moritz o un Dry Martini al lloc homònim

II           

Tothom està més angoixat i penso que és una pena que fa tants anys que hàgim deixat de fer el batxillerat seriosament, si de debò ho hem fet alguna vegada. Si se n’hagués fet  potser la gent tindria una idea més clara, de que la medicina no és estrictament una ciència i acceptarien tots plegats les limitacions del moment en que vivim

                                                               III

TV3,  en realitat el govern català, però jo ja no sé qui depèn de qui, ha encetat una gran campanya per permetre la sortida dels nens al carrer. No discutiré que potser tenen raó i que en general  els interessos de la infància s’han considerat poc. Menys que els dels gossos. Clar que la gent s’estima molt als gossos en un temps en que no és permès tenir esclaus. Sorprèn però aquestes ganes de liberalització pels mateixos que fa tres dies veien  del tot perillós qualsevol desviament de la situació de confinament total. La política segueix instal·lada a la misèria absoluta i el perill és màxim. Perquè fa molts anys que ens aguantàvem perquè moltes coses funcionen al seu marge, van soles. Ningú garanteix que en els mesos vinents això seguirà passant