Rellegint Spinoza

Rellegeixo el Tractat Teològic Polític de Spinoza merament per refrescar no pas per estudiar pròpiament. Constato però un parell de coses. Pla admirava el text per la seva radicalitat intel·lectual. És una afirmació indiscutible. No és menys petita la seva fecunditat. Oficialment no l’havia llegit ningú però ressona a tot arreu del XVIII (evidentment hi jugà un paper Locke que visqué a Holanda tota la dècada dels vuitanta). L’altra qüestió és que Spinoza contradint la imatge més tòpica en el text parla com a cristià o, com a mínim, com algú que considera el cristianisme el més plausible de les religions. La modernitat sempre ha volgut emfatitzar el seu ateisme per fer-lo un dels seus i per què és evident que la seva posició estava radicalment contraposada a la de les ortodòxies cristianes.  Ara bé, més o menys, totes les ortodòxies són locals (de llocs de dimensió variable però locals). La posició de Spinoza és universalista. Si la clau del cristianisme es estimar el proïsme la posició de Spinoza és més cristiana que qualsevol altre. Contra el que pensava Freud, el cristianisme no és essencialment difícil perquè la major part de la gent si que s’estima el seu proïsme. El problema no és aquest, sinó que tenim una concepció molt estreta de qui és el nostre proïsme. I és clar, determinar el proïsme per sentiment fa que com a molt ens podem estimar els del nostre poble. Només la raó permet l’elevació moral