Tornada telemàtica a classe

Sembla que demà, un cop acabi aquest període no lectiu, hauré d'afrontar el desafiament de l'ensenyament telemàtic. Les primeres setmanes els alumnes m'ho han posat molt fàcil, en el cas del primer de batxillerat, ignorant les meves propostes. L'intent de fer un treball progressiu no ha estat seguit perquè els hàbits que no es tenen no s'adquireixen per art de màgia. Veurem que passa i en qualsevol cas compliré el meu deure de funcionari, fins i tot, com és probable, si no serveixi de res. El meu treball, després de trenta anys n'estic segur, no pot ser telemàtic. Jo no cerco a transmetre coneixements, perquè ni és clar que essencialment en tingui cap, ni d'entrada ells volen adquirir-ho. Si que puc transmetre alguna cosa, però és un procés de seducció, que si es dóna, només es dóna presencialment. Qualsevol text filosòfic en ell mateix d'entrada està més mort que viu. La distància entre llegir-ho a classe i comentar-ho en viu a deixar que se'l mirin i utilitzin algun procediment electrònic és incommensurable. I no entro en la problemàtica social inherent al problema, que és un fet evident i no considerat pels defensor del model telemàtic. A la tele pel que veig opinen el contrari, però de fet segons la tele ara mateix tots estem molt contents, fent pastissos i ballant als balcons