The Sting

The sting fou un dels grans èxits del cine americà dels setanta. Feu molts diners, marcà tendència amb la moda i feu molt popular la música de Scott Joplin que constitueix la banda sonora del film (de manera anacrònica doncs el seu ragtime és molt anterior a l'any 1936 quan s'esdevé l'acció). El seu director és George Roy Hill que tingué molts exits importants però mai ha estat considerat un gran director, mancat d'un estil o d'una personalitat pròpia que permetés apreciar trets autorals. Malgrat això, The Sting és un clàssic i si segurament és més important la solidesa del guió o la qualitat del treball de producció amb una recreació força convincent del Chicago de la depressió, almenys no ho espatllà sinó que feu que tot marxés, fora un exemple d'allò que, de manera potser massa condescendent, s'anomenava un treball d'artesania. The Sting fou l'única nominació de Redford a l'Oscai no va guanyar. Ell és el protagonista enfront d'un Newman que interpreta un paper secundari en el guió original del film i que cobrà més rellevància quan ell insistí a fer-ho. Però més enllà de les dues grans estrelles, des de sempre m'han agradat molt la resta dels actors una col·lecció de grans secundaris com Ray Walston, Harold Gould, Dana Elcar o Charles Durning i per sobre de tots ells, robant totes les escenes en què apareix, Robert Shaw.