Fa
molts anys que maneguem prou informació
per saber que un col·lapse civilitzatori és segurament inevitable.
Els senyals hi eren per tot arreu: la irracionalitat del sistema
econòmic, l'inevitable imminent col·lapse energètic, la
degradació mediambiental i el canvi climàtic, la degeneració de
les democràcies representatives, la crisi educativa global, en el
cas d'occident una evolució demogràfica molt negativa .... Tot
plegat semblava indicar una fugida endavant que ja ha començat fa
uns quants anys. A més en el meu cas, el dels que pensen que la
filosofia antiga tocava i que és un error donar-la com superada, hi
ha més una visió de fons que té el convenciment de que una visió
del món estructurada des de la noció de progrés és essencialment
falsa, perquè les catàstrofes històriques, civilitzatories són
tan inevitables com les naturals; aquesta és la filosofia de la
història de Plató. Tanmateix, quan avui veiem més que signes i
comença a fer patent un retrocés inexorable, costa de creure-s'ho.
L'explicació més elegant és pensar que Hume tenia raó i no sabem
creure, en el fons, en futurs gaire diferents dels passats que hem
viscut. Més realista potser és parlar pura i simplement de
covardia. Les certeses sobre el futur no tenen ja res de certeses i
les possibles alternatives no tenen res d'atractiu.
I
mentrestant ..... He reprès les coses que vaig deixar penjades
cinc anys sense cap altra mena d'expectativa que la de Sòcrates quan
el dia de la seva execució s'esforçava en aprendre una peça per a
millorar com a flautista; la moral més plausible i enraonada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.