The trial

Segurament la revisió més decebedora que he fet aquests dies ha estat la d’aquest film on Orson Welles dóna la seva versió de la novel·la de Kafka. L’autor txec no ha estat mai massa dut al cinema i segurament aquesta és la seva adaptació més coneguda. És també una de les últimes pel·lícules feta per Welles amb unes condicions d’una certa normalitat. Crec que Hitchcock tenia raó i determinades obres literàries és millor no tocar-les.  Personalment crec que l’estil de Welles no s’adequa gens al que explica Kafka. La posada en escena és massa grandiloqüent , retòrica i excessiva per la història d’un ser finalment insignificant com Joseph K.  Welles era un home amb una gran vitalitat i intel·ligència, no estaria doncs mancat de sentit del humor. Però el seu era molt diferent del de Kafka, molt fi i molt i molt negre. Està clar que la novel·la de Kafka dóna molt de si com reflexió sobre la culpa o com comentari polític. Potser el treball de Welles resulta  més interessant des de la segona temàtica , la que fa intel·ligible les seves declaracions, realitzades en entrevistes de l’època, dient  que era evident que Joseph K és culpable.  En relació amb aquesta lectura política és on cobra sentit l’element més admirable de la pel·lícula: la seva construcció de l’espai cinematogràfic