Llegeixo
Infitnitesimal d'Amir Alexander professor de la
UCLA. És un llibre ben curiós perquè pel títol podem pensar
simplement a un llibre d'història de les matemàtiques, mentre que
el sots-títol és potser més revelador, How a dangerous
mathematical theory shaped the modern world, situant-no en el
terreny, certament poc conreat ,de la intercessió entre la
matemàtica i la política. El llibre esta dividit en dues parts que
expliquen la qüestió en dos escenaris diferents: la Itàlia de la
primera meïtat del segle XVII ii els l'Anglaterra de la segona mitat
del mateix segle, en concret, l'època de la restauració dels
Estuard. A tots dos països hi hagué una batalla entre els defensors
del nou mètode, basant-se en raons poc idealistes i molt pragmàtica,
i els enemics aferrissats que el consideraven un atemptat contra el
veritable esperit de la Matemàtica que és el reflectit a l'obra
d'Euclides. A Itàlia els adversaris dels nou mètode eren els
jesuïtes seguint la inspiració de Clavius, mentre que els
partidaris eren gent com Gallileu,Torricelli i Cavalieri, el darer
vinculat a l'ordre del jesuats que potser no sona gaire perquè un
dels danys colaterals d'aquesta guerra per l'infinitesimal fou la
seva dissolució. A Anglaterra l'adversari del nou mètode més
important fou Thomas Hobbes. Un dels capítols del llibre ens recorda
que Hobbes tenia una competència matemàtica indiscutible tot i que
no era tan genial com pensava (va morir convençut que havia trobat
la quadratura del cercle). Els seus adversaris eren els creadors de
la incipient Royal Society i especialment John Wallis (un cas únic a
la història de la matemàtica, perquè la seva formació seriosa
comença després d'haver estat nomenat Savilian professor of
Geometry a Oxford l'any 1649 només amb una formació autodidacta
partint de les matemàtiques aplicades per a l'activitat comercial.
Coses que passen després d'una revolució). La batalla tingué
resultats diferents a tots dos escenaris. A Itàlia el triomf jesuíta
fou absolut i la conseqüència més important fou la desaparició
dels italians de la història de la matemàtica i en part de la
ciència. A Anglaterra en canvi Hobbes fou derrotat, la victoria de
la Royal Society absoluta i això configura no només les
institucions científiques futures sinó la totalitat de la societat,
definint una nova manera de legitimar l'oligarquia (la intenció de
l'autor aquí és clara quan comença la segona part del llibre amb
un capítol dedicat als "diggers". Si en alguna cosa
coincidien els membres de la Royal Society i Hobbes era considerar
aquests com una amenaça)
Personalment
he trobat molt interessant el text perquè des d'una perspectiva
diferent construeix una hipòtesi molt semblant a la que jo
utilitzava en els meus treballs de fa trenta anys quan dividia la
filosofia moderna entre prudencialistes i filosofies de la totalitat
(això sí, fent canviar Descartes de bàndol, cosa que ens portaria
a la discussió de la importància de la doctrina de creació de les
veritats eternes). També aquí assistim a una divisió entre els que
només consideren acceptable una fonamentació des de certeses
absolutes i els defensors del mètode infinitesimal més pragmàtics
i menys obsedits pel rigor apodíctic. Posar en el mateix costat de
la trinxera a Hobbes i els jesuïtes pot resultar sorprenent
(considerant l'odi del primer envers els segons) però tots dos
compartien el proposit de dur la certesa de la geometria a altres
àmbits i de reclamar una autoritat com la del geòmetra que ha fet
una bona demostració, al Papa o al sobirà hobbesià. El model
euclidià per ells és un esquema de com hauria de funcionar un mon,
on la pluralitat ideològica no té cap mena de cabuda. Des d'un punt
de vista ontològic, mentre que els adversaris tendeixen a veure les
entitats geomètriques com realitats merament abstractes i la
Geometria evidenciava el triomf de la ment sobre la matèria, els
segons, especialment els italians, tendeixen a veure l'estructura de
materials reals com el material bàsic de les seves intuïcions d''on
sorgien els axiomes matemàtics, d'altra banda, més o menys
obertament tots semblaven inclinar-se a la concepció atomística
Alexander
fa un esforç generós de contextualització històrica, especialment
a l'inici del llibre doncs la guerra per l'infinetismal per l'autor
és només un front dins d'un escenari belic més complex on el
principal és la guerra dels trenta anys. Les biografies dels autors
principals també en són explicades amb detall i alguns altres
capítols expliquen els problemes matemàtics tractats en aquell
moment.
