Seguint una
recomanació de RMF llegeixo En deuda el llibre de D. Graeber.
Com la tinc la part de presumpció que li toca a tot graduat en
filosofia, l’he llegit sense prendre notes a llocs com el llit o el
tren. Ha estat un error, perquè no sempre he seguit a fons
l’argumentació. Tanmateix el llibre m’ha interessat molt des de
la seva arrancada. Graber comença advertint-nos del caràcter
il·lusori del principi on es fonamenta la reflexió d’Adam Smith i
tota la teoria econòmica del nostre temps: el famós paràgraf del
carnisser i el cerveser. Smith no podia tenir absolutament cap
exemple real d’una economia fundada en el bescanvi. Quasi tres
segles després i havent avançant molt en el coneixement etnogràfic
seguim sense tenir-ne cap Segurament una civilització com la
descrita per Smith no ha existit mai. Pel contrari, allò existent a
les civilitzacions primitives està més a prop d’un comunisme
bàsic, tot i que no exclusivament. Smith comet una manipulació
clara presentant gent , en teoria anterior a la invenció dels
diners, pensant ja en termes monetaris. Una manipulació necessària
per presentar com un fet natural, el que no ho és. De fet, els
diners no només són una realitat artificial sinó durant la major
de la història humana, estranya i escassa. Durant gran períodes, la
migradesa de la moneda realment disponible feia indispensable viure a
crèdit. El Bescanvi no és l’origen dels diners sinó, quan es
produeix, una conseqüència de la seva manca
Allò que
l’antropologia ens mostra és que en les comunitats petites regalar
les coses és molt més efectiu que comprar-les, doncs
l’intercanvi sempre es dona amb algun que no és un desconegut,
sinó amb el que tenia una relació prèvia. La venda és una
operació més aviat reservada a l’intercanvi amb estrangers, gent
aliena al grup i mancada de significació en ella mateixa. El mercat
no és un producte necessari ni tan sols inevitable de la naturalesa
humana sinó que és, com fou el cas a la Gran Bretanya d’Adam
Smith, el producte d’una acció de l’estat. Crucial per a
l’argumentació de Graeber és que moltes monedes, és el cas de la
britànica, fossin originalment reconeixement de deute de l’estat,
cosa que llavors volia dir de les despeses bèl·liques de l’estat,
les úniques importants que tenia. Els diners han estat
essencialment una criatura de l’estat destinada a reforçar els
seus poders i a afeblir vincles possiblement més genuïns. L’eina
més important de l’estat per tal de fer aquesta substitució ha
estat generalment la religió. Els primers bancs foren els temples i
la funció de la religió ha estat donar-li caràcter moral a la
noció de deute, fent-la més abstracta i per això irredimible. La
tesi de Graeber és la de complementarietat del mite del deute
primordial i el del bescanvi; no és debades que quasi totes les
grans religions del mon, és a dir les generades a l’època axial,
reflexionen sobre la condició humana amb el llenguatge dels mercats:
totes elles en el fons feien una reflexió del que l’aparició de
la moneda significava per a la vida humana.
Des d’aquestes
consideracions prèvies Graeber fa una revisió del desenvolupament
de la història de la humanitat. No puc seguir-lo exhaustivament,
sinó simplement indicar el que més m’ha interessat, per exemple,
la mirada que fa sobre l’esclavisme, el qual no és aquesta cosa de
la que no es vol parlar, sinó el fonament sobre el que s’ha
constituït la noció d’allò que Locke, i molts d’altres,
consideraven com el dret humà més bàsic: la noció de propietat.
En el fons, també la base de la noció de dret, de la qual parlem
sovint oblidant que allò que definim com el nostre dret sempre
significa una obligació per un altre. Per això finalment concebem
els drets com quelcom que es compra i es ven, l’arrel darrera de
l’esclavisme i de la forma mitigada de l’esclavisme que suposa el
treball assalariat. Fins i tot, i aquí caldria una discussió més
pormenoritzada de la que ens ofereix Greaebe, la concepció de
nosaltres mateixos es fonamenta en aquestes nocions de propietat i
dret. A nivell filosòfic em resulta molt suggeridor la idea del
deute del pensament il·lustrat amb la filosofia medieval,
precisament fou Smith un dels que més va treure possiblement
d’aquestes fonts. Graeber reinterpreta tota l’edat mitjana que
veu distorsionada des d’Europa com un període en què allò
essencial no és l’obediència cega a l’autoritat sinó l ‘intent
de clarificar els valors que regeixen la vida quotidiana des del
mercat o la cort
Si Graeber
revaloritza l'edat mitjana, té, en canvi, una visió molt més
crítica envers l'època moderna. La retòrica il·lustrada ha
presentat una visió d'aquest moment que assenyala els seus trets
positius però fou també un temps de radical destrucció
d'estructures col·lectives que venien de molt abans. La mirada de
Graber resulta coincident amb la de l'esplèndid llibre de Gonzalo
Ponton, la lucha por la desigualdad. En concret, Graber ens
descriu com cada cop esdevé més marginal el que fins llavors havia
estat normal: una vida econòmica sense líquid basada en el crèdit,
per instaurar una economia monetaritzada on el deute és associat
amb la criminalitat. Important en aquest context és la rellevància
que adquireix la noció d'interès en la construcció de la teoria
dels sentiments humans. Interès era un terme que originàriament
significava penalització en el retard d'un pagament. Un terme
comptable, donava l'aparença de matematicitat, és a dir,
cientificitat i simultàniament tenia una clara connotació teològica
que apunta al caràcter irredimible, incorregible de l'esperit humà
i així recolzava el relat fundacional de Thomas Hobbes. L'element
més essencial de l'origen del capitalisme és la conversió d'una
economia del crèdit en una economia de l'interès.
Graber suscriu la
tesi de què els diners són en general quelcom inventat i en un cert
sentit creat del no-res però aquest procés només s'entén si
afegim que aquest que els inventa té armes. L'origen del paper
moneda modern, les lliures emeses pel Banc d'Anglaterra, eren el
deute del rei, l'eina amb que pagar totes les guerres de l'imperi
britànic (i recordem que en el cas del Regne Unit allò excepcional
és algun any de pau). El nostre temps ha confirmat clarament aquest
principi des de que Richard Nixon separà el valor del dòlar de
l'or i feu del deute, un deute que tots sabem mai serà pagat, el
fonament de poder imperial estadounidenc
Finalment Graeber
assenyala que hi ha tres grans visions per pensar les relacions
social. La d’Adam Smith ens parla d’individus relacionats
significativament només amb les seves possessions, moguts només per
la conveniència i prescindint de la noció de deute. Una altra
basada en la noció de deute que fa criminals totes les accions
humanes. I allò que ell vol desenvolupar la noció d’economies
humanes en les que “ se considera realmente importante acerca de
los seres humanos es que cada uno de ellos es un nexo único de
relaciones con los demás , y que por tanto no se puede considerar a
nadie equivalente a nadie ni nada más”. Aquesta alternativa
potser ha existit però la va impossibilitar la conversió dels
humans en objectes d’intercanvi, mitjançant la violència de la
donació de dones en intercanvi i de l’esclavisme fruit de les
guerres. En tots dos casos, arrencant aquestes persones de les xarxes
de relacions en les que esdevenien humans. Aquesta violència apareix
del tot palesa als Estat Units actuals on el deute domèstic està un
130% per sobre dels ingressos mitjans. Un deute que poques vegades
s'ha originat en nicieses sinó sovint en "despeses
discreccionals" les que serveixen per mantenir relacions
humanes més enllà del pur càlcul material; les que permeten
establir relacions humanes significatives.
.jpg)
