Tots els jugadors de primera divisió podrien per edat ser els meus fills. Fins i tot algun, Lamine Yamal, podria ser el meu net. Tanmateix jo sóc incapaç de deixar de pensar en ells com si fossin més grans que jo, cosa coherent amb el fet que quan els veig no em percebo essencialment diferent al nen que veia jugar per la tele o, alguna vegada, al Camp Nou gent com Rexach, Marcial, Asensi o Gallego. Això de l'autoconeixement sembla que no ha acabat de sortir bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.