Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 19 de juliol del 2025

Londres de L.F.Céline


 

            El darrer mes he estat llegint el Londres de Céline, una de les novel·les inèdites que van quedar al seu apartament després de l'alliberament de Paris i de la seva fugida. No ha estat una experiència de lectura gaire plaent. En part perquè el meu francès no arribava, cosa que no em va passar quan vaig treballar a fons el Voyage au bout de la nuit. Amb Londres el diccionari convencional es quedava curt i malauradament el llibre té un glossari del que no vaig saber fins que el vaig acabar, desavantatges de l'edició digital, però també perquè el conjunt del llibre em resulta una mica difús i no és fàcil orientar-se a les anades i vingudes del nombrós grup de personatges. Londres continua directament el text també retrobat de Guerre i ens explica la història de Destouches alliberat del front per les seves ferides i convertit en un membre més de la colla de macarrons que exercien el seu ofici al Soho ( a la vida real, Céline va freqüentar aquest ambient, però vivia del seu treball al consolat francès). Més enllà de les dificultats inherents al seu ofici, la guerra és una dificultat afegida molt important doncs cap té intenció o desig d'anar al front. Totes les peripècies del grup sovint fugint de la policia, m'han resultat fatigoses i allò que més m'ha interessat és el relacionat amb el doctor Yugenblitz, segurament el personatge més positiu i més decent de la literatura de Céline. L'exemple de Yugenblitz és que esperonarà Destouches a fer-se metge. No deixa de ser paradoxal que Yugenblitz sigui jueu (en tot cas si la novel·la fou escrita el 1934, és anterior als infames pamflets antisemites i al Voyage no hi ha el més lleuger senyal d'antisemitisme). En un àmbit més personal el llibre m'ha despertat moltes emocions doncs contínuament esmenta llocs dels que tinc record molt vius. Un dels escenaris principals, la casa on el Major Purcell allotja Angela la prostituta que treballa per Ferdinand, és, com si diguéssim el meu antic barri, Maida Vale (de fet, jo vivia a Maida Hill, però el Vale és més conegut i de més categoria)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.