El Pere és un desgraciat. Home somniador, mai no ha realitzar cap dels seus dos grans somnis: ni ha triomfat com a músic, ni ha viatjat mai al gran canyó, limitant-se a veure'l en documentals i a pensar i repensar la banda sonora del viatge, perquè en Pere és una enciclopèdia vivent de la música pop i rock dels seixanta i setanta. Resideix a un poble de la Catalunya interior i malviu fent treballets tenint com a col·lega el Juancho, un noi més jove, més aviat curt de gambals que l'emprenya sovint. La vida familiar tampoc és per tirar coets. La filla té clar que el pitjor que podria passar-li es semblar-se al seu pare, igual que pensava el seu pare de jove, i té un problema important: s'ha d'enfrontar a un procés per apologia del terrorisme i injuries a la corona després d'un concert de rap on havia estrenat la seva creació: "una bomba para el borbón". La dona , l'Angela, està del tot superada per la seva feina, el problema de la filla, la Ruby, i el mal envelliment del marit. A aquests quatre personatges hem d'afegir, el Mik , el noi del bar del poble, enemic jurat del Juanjo i recolzament, però no desinteressat ,de l'Angela i la Tatiana una jove russa que es prostitueix a la carretera, que li passa droga al Pere i que és l'aspiració amorosa de la Rubi. Com que tot pot empitjorar, un dia que en Pere fa cas als que l'envolten i consulta al metge per unes rampes que pateix assabentant-se que té una malaltia degenerativa del tot incurable.
Amb aquests materials Sergi Pompermayer fa la segona peça de a trilogia americana, tot i que aquí Amèrica és essencialment una aspiració no realitzada en termes, diguem-ne reals. Si a l'altra obra ens presentava la Catalunya de l'alta burgesia, la que té un patrimoni provinent d'Amèrica, aquí ens presenta una Catalunya interior, la que, en termes del geograf Giuly, ha esdevingut perifèrica, sense gaire horitzons pels seus habitants més enllà de la supervivència. Hom pot objectar al seu text que alguns camins no estan del tot seguits, la referència a la omnipresent i efectivament absent família local, però em sembla que l'evocació d'aquesta part del país és molt reeixida i des de la meva adscripció filosòfica em sembla que l'obra fa una mirada oportuna i encertada sobre el més important dels temes que amoïnen els filòsofs. Pere és algú que ha d'examinar la seva vida i per satisfacció dels espectadors se'n surt finalment millor del es podia predir.
El director és Pere Arquillué. L'obra es desenvolupa en tres llocs que ocupen tot l'escenari: la carretera on treballa Tatiana, el bar del Miqui i la sala d'estar de la família del Pere, la il·luminació assenyala el lloc on té lloc l'acció. En el repartiment tornen a coincidir el matrimoni protagonista d'Amèrica: Mireia Aixalà i Joan Carreras. Tots dos fan un treball superb. Carreras dóna mostra un cop mes de la seva facilitat per fer creïbles una gamma d'emocions molt ample. Potser, però cal destacar el treball de Guillem Balart com Juanjo, capaç de mostrar-se com del tot versemblant i donant dignitat a un personatge que fàcilment podria esdevenir una caricatura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.