Intolerable cruelty

Ahir al vespre li va tocar els Cohen. Vaig posar-m’hi intolerable cruelty la comèdia que van rodar a començament  de segle amb George Clooney amb Elizabet Z. Jones, sobre la relació entre un advocat especialista en divorcis i una dóna experta en matrimonis de conveniència. La pel·lícula es deixa veure molt bé, és divertida, amb personatges propis del mon dels seus creadors, sempre molts inventius en la definició dels personatges secundaris,  i aprofita perfectament la personalitat de Clooney  que sempre els hi dóna molt de joc.  Els Cohen, però, son tipus llegits i han estudiat filosofia o sigui que molt probablement han llegit Cavell i el film es pot entendre com  una mena d’adaptació de la tesi defensada pel filòsof americà en el seu estudi sobre les virtuts clàssiques. Cavell defensa que aquestes comèdies, fims com Philadelphia Stories o Bringing up, baby, expliquen processos d’educació moral on la virtut s’identifica amb la capacitat d’assumir el vincle matrimonial.  L’univers del Cohen és pràcticament el negatiu absolut.  La institució matrimonial és pura i simplement una manera de fer negoci i no hi ha cap altra idea de virtut que l’associada amb la riquesa. La defensa de l’amor feta pel personatge de Clooney no és el final de la pel·lícula i acaba constituint un moment ridícul. Imagino que és canvi de l’Amèrica de F.D. Roosevelt a la de G. Bush jr.