Perspectives educatives en temps de pandèmia

Mentre anuncien no sé quants milers de professors pel curs vinent, els instituts com el meu ja han rebut la comunicació de les plantilles docents del curs vinent, que no modifiquen el  número dels professors, és a dir,  serem realment els mateixos. Els diaris en van plens de les fantasies del consellers, però ningú no en fa esment d’aquests documents que són la realitat.  (a les pel·lícules americanes que veiem de petits els periodistes comprovaven les notícies, però Catalunya ii Espanya són una altre cosa) Crec que el camí a seguir pel curs vinent, serà finalment el suggerit per la Conselleria d’Andalusia: obrir els centres com estaven el mes de març. Al capdavall, si es podrà fer creure a la gent que anar en avió és segur ,no resulta més difícil fer pensar que tampoc passa res per estar trenta en un aula; especialment si l’estiu ha anat mitjanament bé i la gent s’ha esbargit i ha pogut anar a la platja. I sí a l’octubre hi ha un rebrot, doncs ja llavors ja veurem, que tampoc s’ha de cridar al mal temps i en tot cas els guanys compensaren els possibles prejudicis, que tampoc poden anar molt més enllà  de que es mori algun d’aquests professors que tampoc no fan res. El guany essencial és que el país serà molt més just. Perquè, en contra del que poden pensar alguns il·lusos la  desigualtat social no té pràcticament res a veure amb collonades com la precarietat laboral  i coses d’aquesta mena sinó de què els nens siguin a classe.