The new world

Un dels dies que tinc més temps em poso the new world de Terrence Malick. El DVD és una versió ampliada de la que vaig veure en un cine de Londres fa quinze anys. Una versió ampliada en un autor com Malick fa un mica de por.  The new World és el quart film de Malick, quan ja tenia més de seixanta anys i queda una mica eclipsada entre el precedent, the thin red line i el següent, the three of life, que són els seus dos treballs més significatius. The New World explica una història  mítificada  de la fundació d’Amèrica, la de la indigena Pocahoontas i la seva relació primer amb el militar britànics, John  Smith, I després amb el plantador de tabac, John Rolfe, amb el que es casarà finalment. Una història de la que es coneix sobretot la visió de Disney que sembla que lia agradava força a Malick. En tot cas, com el precedent i el següent The new World és un film profundament filosòfic  i en el conflicte que explica no intenta ser imparcial. L’enfrontament entre els nadius   i els colons acabats d’arribar a la costa de Virginia és un enfrontament entre dues maneres de valorar la realitat, on són  els colons els que no poden anar més enllà de l’aparença, obsedits per la seva religió i la voluntat d’alterar la naturalesa, mentre que els nadius, Pocahontas, en concret per la seva connexió amb la naturalesa  estarien més a prop de la realitat. Més enllà del treball dels actors el paisatge no constitueix un fons ni un decorat que els englobi, sinó que és sempre en primer terme, perquè, seguint Nietzshe i Hiedegger, la terra és la realitat primordial.  . Com a the thin red line Malick excel·leix en mostrar aquest sentiment The New World és un films dels que hom diu que té una bona fotografia, però no hi ha cap mena d’esteticisme buit. La relació entre Smith i Pocahontas no és llavors una relació romàntica a l’ús, perquè la comprensió de la innocència de la jove genera un sentiment de culpa a Smith, impossibilitat de sentir el mateix. La mort fictícia de Smith es correspon amb una mort simbòlica de la noia que de fet és separada dels seus i només serà admesa entre els britànics després d’haver estat batejada, això és, de trencar la seva relació amb la naturalesa.  M’agrada especialment la remuntada del riu feta pel capità Smith al començament  del film. La situació és molt semblant a la del cor de les tenebres o Apocalypse Now, perà la mirada sobre la naturalesa n’és la inversa. Res en ella insinua l’horror, que en tot cas si té una arre,l és en el cor del capità.