Pascal i Montaigne

Estic rellegint els pensaments de Pascal. Recordava que eren enlluernadors i efectivament ho són. Pascal estava a moltes coses, però de les seves intuïcions, desenvolupades i treballades n0ha pogut viure molta gent. Nietzsche el qualificà com el major geni del darrers segles, tot i que fet malbé pel cristianisme i la primera part no és gaire hiperbòlica. Fa molts anys vaig publicar a Segre una recensió, d'actualitat extrema, sobre el llibre de Brunschvicg Descartes et Pascal lecteurs de Montaigne. No sé que deia la recensió i del llibre recordo el que diu el títol. Em sorprèn una mica però la desigual actualitat dels dos pensadors. Sempre van apareixent reedicions de Montaigne, cosa que no és igual amb Pascal. Com que és una decisió del editors suposo que allò determinant és que l'escepticisme de Montaigne és una postura socialment còmoda, i el cristianisme de Pascal no ho és gens. En tot cas, rellegint els Pensaments hi ha una saviesa en Pascal que no es pot trobar a Montaigne. Montaigne, com ell reconeix, parla al capdavall només d'ell mateix, i la perspectiva pascaliana implica que aquest tema mai no es pot considerar com a seriós.