Carme
ahora recomienda distancia, higiene y mascarilla. Pero sobre todo
pide prudencia y sentido de la responsabilidad. De vez en cuando, en
la cola del colmado, paseando por la calle o en un jardín público,
recomienda con pedagógica delicadeza a los que no llevan mascarilla
que se la pongan, o bien recuerda a los grupos más bulliciosos que
hay que mantener las distancias. Le responden de muy mala manera: con
injurias y escarnios. Leo en el Diari
de Girona (DdG)
que los médicos del hospital Trueta, que resistieron heroicamente el
asedio de la Covid-19, también tienen tendencia a pedir
responsabilidad por las calles. Reciben la misma respuesta airada y
grosera. Es como un eco de Semana Santa: de los aplausos de Ramos a
la crucifixión
Fa pocs dies un
article a CTXT analitzava les diferents cosmovisions sobre la
pandèmia. Un dels grups, el que ells
denomina els vermells, es caracteritza per tenir com senyal d’identitat, el
refús, per la impossibilitat d’interiorització, de totes les normes de defensa
contra el virus. Ara mateix, la part del
govern d’ERC presenta el curs vinent que es presenta com normal . És el mateix
mecanisme psicològic que dugué als mariners occidentals a anomenar cap de bona
esperança, el lloc on hi havia més turmentes i més temibles. El primer
trimestre del curs passat pertanyia a la vella normalitat i en més d’un, i més
de dos, instituts, vaig constatar que el principal problema per a una molt bona
part del professorat era el del manteniment de la disciplina a les aules. L’any
que ve en qüestions molt concretes la disciplina haurà de ser més estricte i n’haurà de prendre cura aquest professorat
ja aclaparat pel que hi havia i perquè la seva autoritat fa anys que està sent
sistemàticament soscavada pel departament d’ensenyament. Espero amb impaciència a saber si avui Bargalló ens explicarà si
haurem de cridar un mediador quan un alumne es negui a portar la mascareta a classe
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.