Primavera als EEUU

La primavera del 2020 ha estat un temps d’emocions fortes i els darrers esdeveniment dels EEUU desencadenats arran de l’assassinat de George Floyd han estat, de moment, una culminació ben intensa (de moment, encara no s’ha acabat l’any). Jo tinc un cert record dels esdeveniments dels seixanta quan morí Martin Luter King. Els darrers anys almenys dos bon films han fet retrats durs i clars sobre aquesta època, Selma i Detroit, i resulta depriment veure que s’ha avançat tan poc. Certament alguns canvis són indubtables, però el número de blancs que no volen barrejar-se i veuen  les altres “races” com definitivament altres és molt,  massa, alt. Prou per fer una altre qüestionament important de la possibilitat de pensar en alguna cosa així com un perfeccionament moral de la humanitat.  El qüestionament que Adorno feia entorn d’Auschwitz es pot fer entorn de tot el temps d’història d’un  país que  no és un país qualsevol, sinó el que fou bastit sobre els principis de la filosofia del XVIII.

Des de fa molts anys és un tòpic parlar de la decadència dels EEUU que d’alguna manera sembla produir-se després del que erròniament  molts pensaren que era la seva victòria definitiva, el final de la guerra freda.  Una reflexió interessant sobre l’estat d’aquest país es pot trobar  aquest article d’Aris Rousinos publicat a Unherd. L’autor és molt jove i no sé gaire de la seva formació, però del seu contingut es desprenen dos idees que resultaran agradables per als que en algun temps hagin estudiat el marxisme.  La primera és que els problemes americans són conseqüència de l’efecte nociu de la ideologia en el sentit precís   que Marx va donar  a aquest terme. L’error dels pensadors dels noranta, de gent com Fukuyama, fou pensar que la victòria a la guerra freda era la conseqüència de la superioritat històrica de la democràcia liberal, però, de fet, hi tingué poc a veure. Lla guerra freda fou guanyada per la potència industrial americana i sobretot per la capacitat de desenvolupar un nou escenari tecnològic, que la URSS  no tingué capacitat de replicar. La segona és que pels marxistes, la lluita entre classes és un element històric més important que la lluita entre nacions. En aquest moments EEUU es troba en una situació d’inferioritat envers Xina, perquè els xinesos han sabut aprofitar-se de la miopia de les elits americanes que han malmès la capacitat industrial dels seu país per fer uns guanys astronòmics i afermar la seva hegemonia social, donant-li però als adversaris un avantatge estratègic, un quasi monopoli a la manufacturació de productes, que pot ser definitiu a mig termini.