la treva

Com ja vaig explicar, per recomanació directe del Ramon,  m’he dedicat a llegir la treva, la segona part de la trilogia d’Auschwitz escrita per Primo Levi. Fa molts anys havia llegit la primera part en la seva versió catalana i no fa gaire, per tal de llegir en italià, m’hi vaig posar amb aquest llibre deliciós que és el sistema periòdic. La treva és segurament millor llibre que el primer de la trilogia, menys necessari i menys contundent, però millor escrit i d’altra banda un testimoni d’uns anys que d’alguna manera havien estat esborrats de la memòria col·lectiva dels europeus  i que des de no fa gaire historiadors com  Keith Löwe ens han retornat; els anys en què el suport de la vida moral i material dels europeus fou el no res. El llibre comença el dia l’alliberament d’Auschwitz per l’exèrcit roig i acaba el dia de la seva tornada a Torino el 19 d’octubre del 1945, entre mig  hi ha estades a diversos camps, Auschwitz el primer per acabar al  de Starje Doroghi a Bielorússia on comença un viatge de tornada en tren que durà trenta cinc  dies i que com es veu a la il·lustració ben bé en línia recta no hi  va anar. Intel·ligentment la tonalitat del llibre és molt diferent que la del seu predecessor. La seva modalitat és la jovialitat i Levi es mostra aquí com un esperit irònic tot i que l’humor atesa la situació estigui de vegades a prop de l’humor negre. En tot cas m’he trobat molt sovint somrient després de la seva lectura, cosa que en aquests temps que corren he agraït molt. No hi ha a hores d’ara, ni tampoc en el temps de Levi ,arguments nous i òbviament el referent és l’Odissea. Aquí també es tracta d’una tornada a casa. Ara bé, en un temps on ja no hi ha herois i les divinitats s’han esvaït i on allò que es vol retrobar és més íntim i més valuós que el que recercava Ulisses: la pròpia condició humana.