Desgavell sense mascareta

Poques vegades una entrada m’ha quedat tan ràpidament envellida com la d’ahir. No tindrem problemes per fer dur mascaretes, perquè no hi haurà mascaretes, tampoc distància de seguretat ni de fet res, perquè no cal. Els indicis per pensar que la infecció als joves no és  greu són versemblants i el nombre d’infectats al professorat pot quedar en uns marges assumibles.  L’acte d’ahir va ser, com deia el comunicat de ASPEPC una pallassada. Cap altre mot pot definir-ho millor. El fet cert, però, és que jo al vespre em sentia emprenyat i decebut. Aquest sentiment era compartit per molts companys. Vist des de fora, resulta, però, difícil d’entendre. La  qualitat humana i professional dels nostres governants feia impossible esperar qualsevol altre cosa. Ens costa molt, ,massa, acceptar la realitat preferim sempre abandonar-nos a la il·lusió i al costum i somiem que vivim a una democràcia on es poden establir acords entorn de concepcions del bé comú compartides racionalment.