Forbidden

 

        Sembla que TNC vol dedicar-se a projectar la filomografia de Frank Capra, poc difosa a la fases inicials i això em permet veure Forbidden una de les cintes que va fer amb Barbara Stanwyck com a estrella. Aquí la Stanwyck és una bibliotecària d'un poble no esmentat però que es veu molt purità. Lulu, així es diu, està avorrida de la seva feina solitària i pren unes vacances gastant-se els estalvis de tota una vida per anar a l' Habana, llavors anomenada el bordell d'Amèrica. A l'Habana efectivament acaba la seva solitud i s'enamora d'un senyor molt simpàtic, Adolphe Menjou persona menyspreable però actor molt competent, el qual, però, està casat amb una dóna invalida i a més es dedica a la política. És un amor impossible però tots dos segueixen la seva relació. Ho deixen una temporada però ho reprenen després que han tingut una filla. Entre mig apareix un tercer vèrtex del triangle, un periodista més aviat fatxenda, interpretat per Ralph Bellamy, enamorat de la noia i enemic mortal del polític. El periodista s'ensuma que hi ha una alguna cosa estranya en el fet que el polític hagi adoptat una nena per la seva dona mentre aquesta estava en visita terapèutica a Europa, en un raonament que comparteixo diu que aquesta no és la mena de coses que acostumen a fer els marits. De fet, la nena és la seva, i de Lulu, filla biològica.

        A partir d'aquí passen coses més disparatades fins un final no gaire feliç ni reparador per Lulu, tanmateix conforme amb el seu destí, barreja d'amor fou i masoquisme pur. Malgrat que avui la pel·lícula es pot entendre com un himne a la submissió femenina, en el seu temps fou polèmica perquè es considerava que hi havia una glorificació de l'adulteri i efectivament podem veure molts moments de felicitat de la parella on no semblen amoïnats per la seva condició pecadora. En tot cas, allò indubtable és que Capra tenia ja una capacitat de donar vivacitat i interès a una narració molt per sobre de la dels seus competidors a Hollywood.