Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 23 desembre de 2014

Felicitat

Cada any he d’explicar als meus alumnes l’ètica aristotèlica. Cada any he de fer l’afirmació, suposada obvia per Aristòtil, deque l’acció humana s’explica des de la finalitat última d’arribar a la felicitat. Cada any hi està tothom d’acord. Cada any refreno el meu desig de dir que no estic d’acord, per dues raons: he der fer el programa i ningú no està per debats. Cada any, així em quedo per expressar que, com deia aquell, la felicitat està un xic sobrevalorada i que fóra mes modest, enraonat i útil a la humanitat prendre com a fita, simplement, el mirar de no molestar gaire.

dimarts, 30 setembre de 2014

Bayle

Encuriosit per les bibliografia sobre Hume, estic llegint últimament a Bayle. La Biblioteca de la facultat de lletres, té un exemplar dels Pensées diverses sur la comète que no ha estat gaire utilitzat, com es dedueix del fer que h hagut d’obrir a ganivet les seves pàgines encara sense separar després de dues dècades d’estada a la plaça Universitat . La lectura que estic fent és apressada, potser cada cop em costa més fer les coses d’una altra manera, però tot i així en tinc prou per veure que el deute del Hume amb el francès és molt gran. La primera part del llibre Bayle vol mostrar l’absurd de pensar que un cometa pugui ser causa de res, ni bo ni dolent, en el nostre planeta. La lògica del seu raonament és pràcticament la mateixa que la de Hume quan reflexiona sobre el principi de causalitat, tot i que com Bayle està per una altra cosa, no té cap intenció de sistematitzar res. En aquest sentit hom por parlar del francès com un predecessor. L’altra qüestió que m’ha interessat és com Bayle introdueix la seva crítica al mon antic, tot vinculant la idolatria amb els temors supersticiosos provocat pels cometes. És un molt bon exemple de l’esperit antirenaixentista del segle XVII, suggerint que un dels avantatges de la nova ciència és que resulta del tot compatible amb el cristianisme (una línia de pensament molt important històricament i sovint oblidada pels que conceben la relació entre religió i ciència com d’oposició frontal). En aquest sentit, Bayle mostra un tarannà oposat al de Hume, que sempre mostrà condescendència envers la religió antiga i que a la polèmica entre els ancians i els moderns mantingué una posició equilibrada amb més simpatia pels primers.

divendres, 25 juliol de 2014

Religió i gust

Hume no tenia la tendència de l’escepticisme cristià que tanmateix coneixia perfectament des de Huet i Bayle, ará bé si no tenia aquesta tendència, al capdavall, era més per una qüestió de gust, que no pas per una qüestió de principis.

dijous, 24 juliol de 2014

Superació del jo

Que Hume sigui els tres personatges dels Diàlegs o que tots tres emprin les seves idees pot ser entès com la demostració més radical i irònica de la inanitat del jo i de la superació pels nosaltres que és constitutiva del diàleg

dimarts, 22 juliol de 2014

bondat de l'escepticisme

El dubte mai no dóna la felicitat, però no genera violència, és a dir, desgracia. 

dilluns, 7 juliol de 2014

Filosofia i sentit comú

El sentit comú passa, sobre tot, por assumir que hom no pot viure sense certeses, ni que siguin falses. El savi així viuria en delicat equilibri entre el respecte a allò acceptat i la resistència a , personalment, prendre-s’ho massa seriosament.

diumenge, 22 juny de 2014

Antics i moderns

Allò antic en Hume: el fet de construir un pensament absolutament al marge de qualsevol distinció entre teoria i pràctica, allò modern, el fet que la filosofia, com en el cas de Kant, només pugui ser saber sobre allò humà.