Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 20 abril de 2014

Filosofía analítica i ciències de l'educació

Els filòsofs analítics són a l’activitat científica, el que els experts en ciències de l’educació a la teoria educativa. Aquesta és una de les conclusions certes de la filosofia de Hume (que pot ser llegit com el  a pare d'aquesta secta superficialment, però que entés a fons és el seu crític més impecable) que avui veig que puc extreure del llibre, simultàniament un amic, i tanmateix professor de la facultat de filosofia de la UB, m’explica amb fonament que la facultat serà analítica o no serà (amb quasi tota certesa, no serà).

dijous, 10 abril de 2014

Limitacions de la nostra tradició

Perquè son tan dolents, amb honroses excepcions, els textos de bibliografia secundaria filosòfica espanyols (incloc de totes, totes els catalans aquí)?  Per què en el fons el propòsit que els mou no és el d'ajudar a la lectura de l’autor, sinó el de substituir-la.  Cosa coherent amb el fet que, comptat i debatut, per sota dels Pirineus llegir ha estat sempre una cosa més aviat estrambòtica

dimecres, 9 abril de 2014

Herència i religió grega

Podria ser que la veritable diferència occidental tingués com a arrel no tant la genialitat grega com, tot el contrari, la seva incapacitat per a fer una religió de debó.

diumenge, 30 març de 2014

Metafísica i instint



Fer Metafísica es trobar raons dolentes per justificar allò que creiem per instint. Tanmateix aquesta recerca de raons tampoc no deixa de ser fruit de l’instint

F. H. Bradley

dimecres, 19 març de 2014

Sobre les idees noves



Hom no pot llegir cap autor filosòfic contemporani, en el sentit ample del terme que comença amb Hegel, sense oblidar el lema de Joan Fuster que constitueix un principi bàsic i ineludible: tot està dit. Amb això no diem, ni de bon tros que no calgui llegir-los perquè com continua Fuster: però com ningú no escolta, cal tornar-ho a dir.

diumenge, 16 març de 2014

el discret encant del conservadorisme

No hi ha manera de ser revolucionari sense ser dogmàtic, això constitueix el discret però ferm atractiu intel·lectual del conservadorisme.

diumenge, 16 febrer de 2014

Hume i Husserl

Husserl fou l’home del XIX i començament del XX que millor entengué Hume. En un cert sentit tots dos arriben a la mateixa idea nuclear, però malgrat alguns esforços notables, Hume acabà tenint molt poc a veure amb la Fenomenologia. Allò que ho impedeix precisament és el Tractat de les passions.