Al cine d'estiu del barri fan el film d'Avelina Prat,una quinta portuguesa. Avelina és una veterana treballadora de la industria cinematogràfica que havia debutat com a directora fa tres anys. El film m'ha fet passar una molt bona estona. Explica la història de Fernando un professor universitari de geografia que és abandonat per la seva dóna sèrbia que el deixa sense dir res ni donar cap indicació. Desorientat vitalment i confrontat amb una absurda tasca docent acaba assumint un altra identitat, la d'un jardiner anomenat Manuel i treballant com a jardiner, la quinta portuguesa del títol, per a una dóna molt cordial i molt enigmàtica. Passen els anys i quan vol vendre el seu pis de Barcelona per fer unes millores a la finca, descobreix que el pis està sent habitat per algú que es diu com la seva dona. Tornat a Barcelona ràpidament i comprova que aquesta persona és sèrbia però no és pas la seva dóna.
En conjunt em sembla que la quinta portuguesa és una molt bona pel·lícula. Té una precisió a la imatge, fruit d'haver vist molt cine. Els protagonistes principals, Manolo Solo, Maria de Medeiros i Branka Katic estan perfecte en els seus papers. Manolo Solo en un registre semblant a la del darrer film d'Erice, cerrar los ojos, em sembla un presència fílmica molt interessant. Però sobretot allò que més m'ha agradat és la seva dimensió literària, perquè tots els personatges són exemple de desarrelament, però en conjunt el film ens explica que el desarrelament tampoc suposa un destí insuperable i que allò específicament humà es també la capacitat d'inventar-se arrels i allò que pot fer en general la nostra vida bona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.