The Letter

 

        The Letter és una producció de la WB que constituí un dels gran èxits de la carrera de Bette Davis, la figura femenina més important de la productora i una de les més atípiques de la història del cine, doncs els seus personatges eren sempre dones "dolentes", però no mancades de raó en les seves decisions, ni que sigui per la seva palesa situació de subordinació. En aquest mateix film Davis és adultera i assassina però una mínima reflexió sobre la figura de l'excel·lent bona persona que és el seu marit, un eficaç Herbert Marshall, quasi és prou per justificar-la. Curiosament, però el millor paper és per un actor de molt menys nom, James Stephenson, l'advocat defensor de Davis en un cas d'homicidi aparentment fàcil, sembla un cas clar de defensa pròpia, però que es complica quan apareix una carta que incrimina sense dubte el personatge de Davies. Això obliga l'advocat al dilema moral de triar entre la deontologia professional i la seva amistat pel marit, el qual ja ho hem dit és molt bona persona. Aquesta figura protagonitza la part central del film, des del meu punt de vista, la més interessant. Vull pensar que encara queden advocats que en aquesta situació se la plantejarien com un dilema. Basada en una narració de Somershet Maughan que havia estat poc abans teatralitzada, el film mereix ser vist com a exemple insuperable del que era una posada en escena clàssica; el treball d'un realitzador que potser no tenia alguna cosa així com un món propi però si una elegància i fluïdesa narrativa de les que no es poden aprendre. El millor exemple és possiblement l'escena inicial que Davis pensava era el millor que havia rodat en la seva vida (la del video). Film imprescindible també per a tots els amants del melodrama encara que només sigui pel moment en que Davis confessà al seu pobr marit que With all my heart, I still love the man I killed.