Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 21 de desembre del 2024

Anna Karenina


 

    Al TNC vaig l'adaptació d'Anna Karenina. Estic les tres hores que dura la representació i surto amb una certa dosi de satisfacció i molts dubtes. Dubtes suposo inevitables, com és inevitable un fracàs (en aquest cas més que honorable) en intentar fer una adaptació de tres hores de la novella de Tolstoi. L'opció presa per Carme Portaceli ha estat reduir l'obra a set personatges, el triangle que podríem dir central i les parelles formades pel seu germà i la de la seva cunyada (la de la germana de la seva cunyada exactament). En tres hores moltes qüestions no es poden tractar i per això el personatge més interessant filosòficament Levin apunta les seves reflexions però mai no les conclou plenament. Els meus dubtes venen d'una perspectiva que podem qualificar ideològica. Carme Portaceli insisteix en el caràcter afirmatiu d'Anna fent-la així una mena de precursora de les inquietuds del feminisme. Això no contradiu Tolstoi, però em sembla que tampoc és cap a on ell volia anar. El problema fonamental des de la perspectiva de Tolsltoi és el de la maduració personal i això no té molt a veure amb les inquietuds reflectides per Portacelli. L'obra està dividida en dues parts la primera més coral, amb una part musical que fa espectacle sense caure en el contrasentit, i en la segona emergeix el personatge d'Anna interpretada per Ariadna Gil, des del meu punt de vista el millor de l'obra, mostrant en carn viva tots els esquinçaments soferts per Anna. El problema és que la seva interpretació li fa agafar un gruix al personatge que ni el seu marit ni el seu amant poden seguir. L'escenografia està ben treballada utilitzant projeccions individuals i un tren circular pels moviments dels personatges. Tot i que només hi ha set personatges, són vuit actors, perquè a més dels personatges de la novel·la, hi ha un altre personatge, una noia que parla en anglès tota l'estona (!) i que fa de veu interior dels personatges un recurs imagino per intentar fer un pont entre la forma novel·lística i teatral que no acaba de funcionar. des del meu punt de vista.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.