Bird

        Quan acabava la meva estada a Londres vaig veure una pel·lícula d'una directora britànica, Andrea Arnold, que em va agradar molt. La pel·lícula es deia Fish Tank i era el seu segon film. No n'havia pensat en tot aquest temps fins que vaig saber que havia arribat a Barcelona un altre film que dijous vaig anar a veure. El film es diu Bird i em va fer reviure molt ràpidament, l'altre film de fa quinze anys. Tenim aquí també una protagonista femenina entrant en l'adolescència i un mitjà social semblant. La protagonista de Fish Tank, Mia, vivia en un estate, mentre que Bailey la protagonista d'aquest film ho fa en una casa ocupada. La familia de Bailey és encara menys estructurada que la de Mia. Bailey viu amb el seu pare i un germanastre, uns pocs anys més gran. No gaire lluny és la mare, que per alguna raó no especificada la va cedir al seu pare i després ha tingut tres criatures més. Tot quatre viuen amb un nuvi de la mare que és una mala bestia sense matisos. Bailey i sa mare, i més o menys els germans petits, són negres. Com el film anterior no és exactament un film de denuncia. Obviament els protagonistes tenen molt poc, però no semblen especialment amoïnats per això, tant, com una certa falta de direcció a les seves vides. Des del punt de vista de l'espectador burgés de classe mitjana, són en molts sentits un altre món que funciona amb altres regles i on és completament normal arribar a la vintena amb uns quants fills (en aquest punt el "welfare state" anglès era molt eficient). Personalment el moment més divertit de la pel·lícula és quan el pare de Bailey raona que no està preparat per ser avi (pel que explica el film, no pot tenir més de 32 anys). La diferencia amb l'anterior és que aquí el film gira vers una dimensió fantàstica, mitjançant el personatge que dóna nom a la pel·lícula, un foraster original del barri, que busca la seva família, també del tot desestructurada. La relació entre aquest foraster i la noia li farà a aquesta pèr primera vegada sentir rebre l'atenció d'algú. Alguns crítics parlen de que la metàfora ornitològica és molt evident però és també bonic que l'atribut definidor d'un superheroi, el seu poder especial, sigui la seva capacitat de comprendre els sentiments aliens., Si el film anterior passava a Barking, aquí som al Nord Kent, prop d'aquestes viles costaneres que són sense dubte el conjunt de llocs més decadents que podem trobar a Europa pel que he pogut veure. El que sí segueix igual és que Arnold és una excel·lent directora d'actors i aquí assoleix una magnifica interpretació de la jove Nykiya Adams i també del pare, Barry Keoghan i de l'actor que fa de Bird, l'alemany Franz Rogowski