Rellegeixo el carrer estret de Josep Pla, llibre escrit fa més de setanta anys, possiblement la més coneguda de les incursions de Pla en l'àmbit de la novel·lística. El carrer estret és una novel·la programàtica, com el mateix Pla deixa molt clar a la introducció on exposa el seu convenciment de què la vida no té argument; de fet la seva novel·la no en tindrà gaire. La novel·la explica el primer any de la vida del narrador al seu destí on és el nou manescal d'un poble fictici no gaire gran, interior però amb marina. El llibre és una descripció detallada dels habitants del carrer que dóna títol al llibre on va a viure el manescal. Només hi ha una petita trama al final quan hi ha un conflicte entorn d'una noia del carrer, la Montserrateta que ha fet pasqua abans de rams, expressió que molta gent jove ja és incapaç d'entendre, havent-hi tres candidats plausibles que volen fer-se càrrec del problema, el qual finalment es resolt per la saviesa del senyor Rector del poble.
La lectura de la novel·la fonamentalment corrobora tres coses. La primera és que Pla fou un gran escriptor i que fa fluir la llengua, com cap altre no ho ha fet. La segona és que tenia un coneixement molt profund del país, cosa que li permet fer del tot real el seu poble fictici. la tercera és que Pla fou un home profundament infeliç. Seguint amb allò que parlàvem al seu retrat li manca completament l'amabilitat. La seva llunyania emocional és absoluta i per això la mediocritat dels personatges és irredimible, i se'ns mostren com éssers humans intrínsecament ridículs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.