La ruta blava

 

La ruta blava és un dels títols cabdals de la literatura catalana dins del gènere del llibre de viatges. Explica un viatge que va haver de ser especial pel seu autor, Josep Maria de Sagarra, doncs fou el seu de noces. El seu destí era la polinèsia francesa. El viatge fou un regal de Francesc Cambó i es realitzà durant un període llarg des de finals del 36 fins el començament de l'estiu del 37. És el moment doncs de la guerra civil espanyola a la qual no es fan gaire al·lusió en el llibre, tot i que evidentment és un fet determinant a l'ombra. El viatge era per vaixell i el text abastà una descripció minuciosa del trajecte des de Marsella als mars del sud, la descripció del que Sagarra viu i experimenta a les illes i més breument del viatge de tornada, que com l'anada es fa creuant el canal de Panamà. El llibre té un valor literari indubtable. Les seves descripcions són precises i d'una gran vivacitat, mostrant un domini absolut del lèxic català. La descripció dels mars del sud em recorda molt el que vaig aprendre a l'exposició que la National Gallery va dedicar a Gauguin fa uns quants anys. Les dues experiències resultaren absolutament decebedores. Allò que van trobar no fou cap paradís sinó una societat decadent i degenerada, evidentment pel colonialisme, però sobretot per la imposició d'una religió cristiana (Segarra pensa que amb més influència del protestantisme) que tingué un efecte del tot pervers a les vides dels nadius, fent aparèixer problemes que abans no existien, com diria Nietzsche emmetzinant les ferides que ells mateixos havien produït. Més enllà de la desfeta social. Sagarra estigué una mica aclaparat per l'ambient natural i acaba escurçant el viatge en part per por de deixar-se dur per un clima i un ambient que impulsa l'home a l'abandonament i la mandra (llegint-lo és evident que havia de ser un home molt pencaire), La narració del viatge destaca per les breus descripcions dels seus companys de travesia, amb els que construeix una galeria representativa de fugitius de la catàstrofe europea llavors fàcil de preveure i que aquí ja havia començat.