Libre

 

    Libre de Lea Ypi és una narració autobiogràfica. L'autora és nascuda a Albània. Viu així a la seva infància la dictadura comunista d'Enver Hoxa (l'oncle Enver), mentre que la seva adolescència i joventut coincideixen amb la problemàtica inserció del seu país en el nou ordre implantat després de la caiguda de la URSS. Les seves memòries descriuen doncs la seva vivència de les emigracions massives a Itàlia, la breu guerra civil desenvolupada a Albània i la pèrdua dels estalvis de tota la població a les estafes provocades per les inversions piramidals. Ypi va poder sortir a estudiar a l'estranger i actualment ensenya marxisme a la Universitat de Londres. Mai més no ha tornat a Albània. El llibre és molt interessant, de lectura amena i l'autora es mostra com una molt bona narradora amb un sentit de l'humor apreciable. Ypi era una bona alumna i una nena obedient, per tant, era una ferma creient en el credo comunista i especialment en la puresa del règim albanès, l'únic que mai va caure en temptacions revisionistes. La seva família, tot i que no harmoniosa políticament, no era comunista i encara que ho hagués estat, resultava determinant de la seva situació ser descendents directes del primer ministre d'Albània en el temps del rei Zog, cosa que ella ignorava completament. La caiguda del règim comunista suposà doncs un primer moment de decepció, tot mostrant-li el caràcter il·lusori de molt del que ella considerava realitat. Aquesta decepció, obria però un moment d'esperança que dugué a una decepció més gran. La llibertat, idealitzada pels seus pares, tenia un cost molt alt que passava per la demolició d'una gran part de la base moral que havia resistit al comunisme i preservat la humanitat dels albanesos. De la indignitat de ser súbdits negats de drets individuals, passaren a la indignitat de no tenir un altre valor que el que fitxava un mercat, al qual la població albanesa no tenia res d'especial valor que oferir. Al sots-títol l'autora parla de viure al final de la història, el concepte de moda en els noranta, però per l'autora el final del malson que fou la dictadura comunista no fou un final feliç, sinó l'inici d'un altre malson diferent. Certament Libre no és un llibre adient pels que es creuen una part important del que diuen els diaris i pensen que, malgrat alguna dificultat inevitable, vivim en el millor dels mons possibles.