Paris (V): Rapito

 

    Cansat de caminar per Paris, com que estava sol i encara es feia fosc d'hora decideixo ficar-me en un cine. Afortunadament en un radi de tres-cent metres del meu Hotel tinc un cine on projecten the Sleuth dins d'un cicle dedicat a Mankiewizc, un on projecten films de Wong Kar-Wei i encara un altre on projecten el darrer film de Marco Bellochio, Rapito, el qual serà finalment l'opció triada. La pel·lícula explica la història d'Edgardo Mortara, al començament del film un nen jueu de sis anys,  que és apartat pel Sant Ofici de la seva família. L'acció s'esdevé a Bolonya, part el 1859 dels estats pontificis El motiu era que una serventa de la família l'havia batejat secretament quan era un nadó i per tant havia de ser educat com a cristià (sembla que per fer vàlid un bateig només cal testimoni de qui administra el baptisme, no necessàriament un sacerdot). Evidentment la família no ho acceptà i emprengué una lluita llarga i infructuosa, en la qual el mateix Papa Pio IX va tenir una implicació absoluta. El papat no va cedir malgrat el gran reso internacional de la protesta dels Mortara. Quan Bolonya s'integrà a l'estat italià, el responsable del Sant Ofici fou jutjat, però absolt, perquè la seva acció era conforme a la legalitat vigent i finalment quan Roma va ser conquerida, ja era massa tard doncs el noi havia estat assimilat al catolicisme i va ser fins a la seva mort, sacerdot catòlic, cosa que implica un trencament absolut amb la seva nombrosa família. D'aquest autor coneixia el seu film sobre l'amant de Mussolini, Ida Ilser, Vincere que em va agradar força. De fet, tots dos films comparteixen l'intent de reflectir l'ambient artístic del seu temps. En el cas del primer film, la referència era el futurisme. Aquí ho és l'opera, per la qual cosa la banda sonora, de Fabio Massimo Capogroso. és fonamental. La pel·lícula des de l'esquinçador començament amb el segrest, legal, del nen està plena de moments de gran intensitat emocional semblant a la de tantes operes del XIX rememorades per la música de Capogroso i el moviment de la càmera de Bellochio. La recreació de la Roma i la Bologna del XIX és d'un nivell molt alt i ben convincent.