Miroir de nos peines

 

    Miroir de nos peines és la novel·la que clou la trilogia que Pierre Lemaitre va dedicar al període d'entreguerres. Jo vaig gaudir molt de la primera i prou de la segona, però possiblement aquesta és la millor. Està ambientada als dies en què és consuma, del 6 d'abril al 13 de juny de 1940, l'ensorrament francès al començament de la segona guerra mundial. La novel·la explica la història de diferents personatges. La primera en aparèixer Louise ve de Au-revoir là haut. Era la noia que acompanyava a la seva reclusió el pintor que havia perdut mig rostre. Hi són també Gabriel i Raoul dos soldats adscrits a la linea Maginot de personalitats completament oposades que acabaran esdevenint camarades i compartint un llarg camí on coneixen tant el gust de l'heroisme com el de sentir-se uns prescrits. També hi són Fernand, un garde-mobil, i Alice, la seva dóna de salut feble una matrimoni madur i molt enamorat que es veuen obligats a separar-se quan els alemanys avancen cap a Paris i finalment el personatge més brillant i divertit Desirée una mena de camaleó, una mica semblant al Zelig de Woody Allen però sense necessitat de transformació física, que al llarg de la novel·la serà advocat criminalista, responsable de la informació del govern francès i finalment rector d'una parròquia abandonada que ell converteix en un un funcional refugi per a desplaçats en el que convergeixen tots els personatges al final de les novel·la; un final que podem qualificar de feliç dins del que cabia a la França de 1940.

    Sí dic que és la millor és perquè a més de conservar les virtuts dels altres llibre: facilitat narrativa i sentit de l'humor, el teló de fons és un moment clau en la història d'Occident. La desfeta francesa fou tan descomunal com a sorprenent i tingué com a resultat riades de gent a les carreteres en una fugida sense cap mena de sentit, doncs no hi havia cap possibilitat de trobar la protecció d'un exercit que no estava disposat a lluitar gens. La descripció d'aquest èxode li dóna a Lemaitre la possibilitat de mostrar el seu talent com escriptor, fent molt real una follia col·lectiva difícil de concebre. A l'obra els personatges viuen situacions inimaginables que tanmateix foren reals com la crema, per l'autoritat competent, d'una part considerable dels diners depositats al Banc de França o el trasllat, sense cap intendència prevista i un personal mínim, de la població reclusa de Paris, en la qual estaven barrejats els simpatitzants dels nazis i militants del PCF sospitosos de derrotisme després del pacte entre Hitler i Stalin. Del tot exagerats els butlletins informatius de Desiré, segons la qual la campanya era un èxit estratègic de l'exercit francès, tampoc estan del tot inventats.