Hi ha una discussió oberta als estudis pascalians sobre la relació existent entre les dues obres principals. Si diuen el mateix o si reflecteixen un trencament entre l'una i l'altra. En el meu treball jo apuntava que les diferències es poden establir des del fet que les dues es dirigeixen a públics oposats. Els lectors de les Provincials són cristians que busquen orientació. Els Pensaments són un esbòs d'una apologia de la religió cristiana dirigida a lector que òbviament no són cristians, més exactament, han deixat de ser cristians. La importància de considerar el públic és un fet que jo vaig aprendre dels estudis platònics, però em sembla que generalment no és té prou en compte. El tema és important perquè aquest oblit significa acceptar tàcitament un principi oposat que és fals, si més no fins el començament del segle passat, pensar que Pascal, Plató o qui fos escriu pel públic de la facultat de Filosofia. Normalment caure en aquest error té a més la conseqüència fatal d'acabar pensant que aquest públic és l'únic possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.