Com
que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la Universitat; era
el 8 de març del 1919. Aquest mes però fa 101 anys. Així comença
el que, per a mi i d'altra gent, és potser el llibre en prosa més
valuós de la literatura catalana contemporània. El vaig llegir, per
primera vegada a començaments del noranta, estàvem llavors tocant
sostre però no ho sabíem, i vaig fruir-ne, però amb la sensació
de que aquell era un temps ja passat. Trenta anys després aquesta
sensació s'ha esvaït. Molt després del quadern, Plau va escriure
les notes del capvesprol on deixava clar el seu escepticisme envers
el progrés. Avui és una sensació fàcil de compartir, el mon no
avança, gira.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.