Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 20 de març del 2020

Bend of the river


El meu ritual de confinament passa per cada vespre desconnectar de la TV i veure un DVD, alternant entre allò comprat i pendent de veure,  les pel·lícules associades a llibres, que ara puc veure, i eleccions passionals. A France Culture fa poc van fer una sèrie sobre filosofia i Western i parlaven de Bend of the River,  a Espanya, Horizontes lejananos. De jove m’agradava i feia temps que no la veia.  La veritat és que aguanta perfectament el pas del temps. Avui associem completament el Western a John Ford i Mann està una mica més oblidat, cosa que no és del tot justa. Narrativament Mann no és inferior. Als seus films passen  moltes coses i sempre n’ estàs pendent. En un film com aquest, l’ús del paisatge no té res a envejar al de Ford.  Certament el cine de Mann no té allò que les francesos anomenen la dimensió meta-històrica del cine de Ford.  No té la capacitat del pseudoirlandés per reflectir i alhora qüestionar la història dels EEUU. En contraposició, però cal assenyalar que l’heroi dels films de Mann, quasi sempre James Stewart, és molt més interessant psicològica i moralment que les figures encarnades per  Fonda o Wayne. Stewart generalment no és d’un peça, sinó un personatge moralment ambigu. Mann treballava amb guions molt ben estructurats per un gran narrador com era Borden Chase, Ford també tenia de vegades bons guions, però en el fons el guió no era tan important, com la mirada que ell podia posar. En definitiva, Ford és com Déu, però Mann no mereix ser menystingut i, mea culpa, he estat massa anys sense reveure’l. Per qui estigui en el mateix cas, Bend of the river és un bon punt de partida. Stewart troba aquí un esplèndid antagonista amb Arthur Kennedy, un dels actors més infravalorats del Hollywood clàssic. Aquí és l’antagonista però també un alter ego del personatge de Stewart, un personatge que prefereix seguir un estel, que no pas ser seguit per un home amb un estel. Potser el més molest del film és el personatge de Rock Hudson, sense cap altra finalitat que la de promocionar la que havia de ser, i fou, nova estrella de la Universal. En tot cas Bend of the river garanteix una estona de plaer fílmic gens intranscendent perquè serveix per recordar veritats fonamentals com que existeixen diferències entre els homes i les pomes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.