El meu ritual de confinament
passa per cada vespre desconnectar de la TV i veure un DVD, alternant entre
allò comprat i pendent de veure, les
pel·lícules associades a llibres, que ara puc veure, i eleccions passionals. A
France Culture fa poc van fer una sèrie sobre filosofia i Western i parlaven de
Bend of the River, a Espanya, Horizontes lejananos. De jove m’agradava i feia temps que no la
veia. La veritat és que aguanta
perfectament el pas del temps. Avui associem completament el Western a John
Ford i Mann està una mica més oblidat, cosa que no és del tot justa.
Narrativament Mann no és inferior. Als seus films passen moltes coses i sempre n’ estàs pendent. En un
film com aquest, l’ús del paisatge no té res a envejar al de Ford. Certament el cine de Mann no té allò que les
francesos anomenen la dimensió meta-històrica del cine de Ford. No té la capacitat del pseudoirlandés per
reflectir i alhora qüestionar la història dels EEUU. En contraposició, però cal
assenyalar que l’heroi dels films de Mann, quasi sempre James Stewart, és molt
més interessant psicològica i moralment que les figures encarnades per Fonda o Wayne. Stewart generalment no és d’un
peça, sinó un personatge moralment ambigu. Mann treballava amb guions molt ben
estructurats per un gran narrador com era Borden Chase, Ford també tenia de
vegades bons guions, però en el fons el guió no era tan important, com la
mirada que ell podia posar. En definitiva, Ford és com Déu, però Mann no mereix
ser menystingut i, mea culpa, he estat massa anys sense reveure’l. Per qui
estigui en el mateix cas, Bend of the
river és un bon punt de partida. Stewart troba aquí un esplèndid antagonista
amb Arthur Kennedy, un dels actors més infravalorats del Hollywood clàssic. Aquí
és l’antagonista però també un alter ego del personatge de Stewart, un
personatge que prefereix seguir un estel, que no pas ser seguit per un home amb
un estel. Potser el més molest del film és el personatge de Rock Hudson, sense
cap altra finalitat que la de promocionar la que havia de ser, i fou, nova
estrella de la Universal. En tot cas Bend
of the river garanteix una estona de plaer fílmic gens intranscendent
perquè serveix per recordar veritats fonamentals com que existeixen diferències
entre els homes i les pomes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.