Reconsiderant Two rode together

A la sessió nocturna d'ahir, torno a veure two rode together, ja vaig escriure sobre aquest film al meu primer blog, i el que vaig dir llavors segueix valent essencialment. La pel·lícula en ella mateixa es deixa veure bé i contraposada al seu precedent temàtic, the searchers, resulta apassionant. Ahir em va cridar molt l'atenció l'arribada de James Stewart al campament on esperen els colons, quan és rebut com una mena de Mesias. Evidentment McCabe els decebrà. La comunitat aquí sembla molt menys lúcida que a The Searchers. Al film del 1957 l'heroi era finalment exclòs. Aquí es confia cegament en una figura del tot anàloga estructuralment a la de l'heroi exclòs ( estructuralment perquè psicològicament són diferents. Ethan va tenir ideals en algun moment, McCabe n'està del tot mancat, tot i que en el film retrobarà un cert sentit de la tendència. Stewart no assumeix el paper de mestre. Ho fa d'una manera modesta Widmark amb la seva persistència en mantenir el punt de vista de la common decency). Entre aquests anys i ara han passat algunes coses com la publicació del fonamental llibre de Frankel sobre The searchers. Quanah Parker, alié a the searchers, és un dels personatges del film i, de fet, two rode together és molt propera a la veritat històrica que el film de 1957 i evidentment doncs ha de resultar força més amarg. El rescat mai no fou una opció real.