La ciutat dels porcs al temps del coronavirus

Darrerament parlo més del que ho feia abans per telefon. Més d'una vegada m'han preguntat de manera benintencionada si tots plegats n'aprendrem alguna cosa. Jo en soc escèptic. Es evident que una situació com la que estem vivint podria donar per a pensar molt, però els mitjans fan prou soroll i tenen prou eines com per evitar que la nostra idiotització no es vegi interrompuda. Alguns evidentment hi veuen coses. Per exemple, aquest article. Jo estic molt d'acord amb el que diu la tesi expressada al títol: la major part de feines no serveix de res. Però no ho he aprés ara perquè ja ho sabia. Ho sé des que vaig llegir Plató i amb Glaucó vaig sentir l'explicació de Sòcrates sobre la ciutat dels porcs. Nosaltres som els habitants per excel·lència de la ciutat dels porcs, la del treball inessencial. Per cert, personalment no em faig gaire il·lusions. La meva feina està entre aquestes. Allò que els pares i l'estat ens demanen essencialment és tenir entretinguts i controlats, una estona,els seus fills. Quan les circumstàncies ho fan impossible com ara, la resta importa poc. Tothom s'amoïna per quines possibilitats de promoció tindran els alumnes. (s'ha de fer el mateix de sempre, però aquest cop en unes circumstàncies on es difícil dissimular) Allò que puguin deixar d'aprendre no sembla digne de cap consideració. Sempre es pot fer com diu Bargalló una reordenació curricular.