El encargo

El encargo és la crònica del judici del procés escrita per Javier Melero que fou l'advocat defensor de Joaquim Forn durant el judici. Melero marcà una estratègia diferent de la dels altres advocats, que el diaris anomenaren tècnica; concedir com innegable el delicte de desobediència, emfatitzar que en definitiva els esdeveniments foren essencialment una performance i mostrar que les ordres donades als mossos eren de compliment impossible. Jo, el judici el vaig seguir amb un interès relatiu i conforta saber que aquest sentiment era compartit per un dels protagonistes; deixa clar que la major part dels testimonis de la defensa i l'acusació eren redundants i perfectament prescindibles. El llibre però més o menys ha confirmat els punts de vista generals que ja tenia, tot i que aporta informacions rellevants sobre personatges molt poc coneguts realment com ara el jutge Marchena i en conjunt ofereix un retrat d'uns quadres polítics, catalans i espanyols, més aviat mediocres i molt poc preocupats per saber el que tenen entre mans. Ni Forn, ni Soraya ni Rajoy tenien una idea clara de que havien de fer les forces de policia, l'ú d'octubre. Melero parla amb convicció de la justificabilitat de la conducta dels encausats des d'un punt de vista penal, però és molt escèptic sobre la seva responsabilitat moral, cosa que en definitiva tampoc té res a veure amb la funció d'un advocat. De totes maneres, el llibre és molt interessant perquè Melero es mostra com un narrador molt capaç i un home d'una fina ironia. Els diaris ho presentaren com algú proper a Ciutadans, però la realitat és força més complexa. Melero és certament,com explica al llibre, amic d'Arcadi Espada, però també de Jordi Pujol i de fet un dels personatges del llibre és el fill Oriol, al qual defensava també en el procés per les ITV. De fet, l'encarrrec li arribà perquè ell era un dels defensors del partit en els innumerables processos per corrupció que han finiquitat Convergència en els darrers anys. La veritat és que resulta fàcil empatitzar amb un personatge que a diferència dels seus amics, limita el seu patriotisme a uns quants carrers i barris de Barcelona, enyora el parc d'atraccions de Montjuic, és assidu del Dry Martini i aprofita el relat per mostrar la seva admiració per l'advocat representat per James Stewart a Anatomy of a murder o citar els diàlegs d'un film com Yellow Sky.