No sabem viure més
que en el futur, i de vegades, en el passat. Això explicava Pascal
en un text que em varen comentar no fa gaire els alumnes de
batxibac. El coronavirus ens ha donat la prova empírica més
radical. Avui ens queden molt poques certeses sobre el futur i una
consciència molt clara de que les que teníem sempre havien estat
il·lusòries. Crec que el que diuen a la TV és veritat i que tot
plegat ens sortirem, però molt probablement en vindran d'altres
crisis d'aquesta mena. Parlo d'intuïcions perquè crec que ara per
ara de reflexions no en faré gaire. Canvio doncs de tema. Els diaris
surten cada dia i entre ells els esportius. Els generals ens parlen
de la plaga, els segons literalment no tenen res de que parlar i fan
el que poden. Així fa uns dies al diari Sport entrevistaven a Martí
Caparrós, que acaba de publicar una novel·la i és futbolero i feia
una reflexió sobre el futbol, que explica bé i de manera original
quin és l'atractiu d'aquest joc.
Qué tiene el gol?
El fútbol, igual
que la vida, es un 99,8 % de fracasos y un 0,2% de logros. En el
fútbol estás fracasando todo el tiempo. Lo que quieres es hacer un
gol: fracasas, fracasas, fracasas y en algún momento eventualmente
lo consigues. Y es maravilloso conseguir aquello para lo que has
fracasado tanto. Por eso se produce un júbilo como pocos otros. En
el baloncesto y otros deportes tienes éxito 45 veces por partido. Se
mueren del éxito [sonríe] ¡Demasiado éxito! En cambio el fútbol
es puro fracaso, así que se vuelve glorioso dejar de fracasar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.