Raons i persones (III)

La primera part  de reasons and persons  s’anomena teories que són indirectament contradictòries. La teoria central és la del propi interès, que engloba de fet, quasi totes les teories materials, les que pengen del hobbesianisme, però també per exemple les cristianes. Analitza el dilema del presoner i examina moltes qüestions on la moral  s’entrecreua amb les matemàtiques. No em sento capaç de reproduir l’argumentació del llibre perquè requereix una lectura amb boli i paper al costat que,aclaparat per l’esforç quotidià no he fet (vaig llegir el llibre quan la vida era encara normal) i perquè un gran interès per les discussions de la filosofia moral anglofona tampoc l’he desenvolupat mai, ni crec que sigui ara el moment. Si que hi ha una conclusió que em sembla rellevant, especialment en aquests dies que tots estem constatant que una societat globalitzada requereix punt de vista globals. El sentit comú moral, tal i com tradicionalment l’hem considerat, està fet a la mesura de comunitat molt petites. En un món interconnectat globalment ,  menystenir el dany que fem a d’altres llunyans  per irrisori i generalment imperceptible, és la millor manera en què el mal pot progressar.  Ja no tenim, com a les comunitats petites, la possibilitat per dir-ho en termes levinasians, d’enfrontar-nos amb el rostre de l’altre, però això no els fa inexistents.

Parfitt vol una teoria unificada de la moral que passa per una superació de la moral del propi interès, l’egoisme en les seves diverses formes. Per tal d’assolir aquesta fita cal un canvi necessari en la nostra concepció del temps . Cal fer l’escorç de concebre’ns com sers atemporals. If we were like Timeless, being at the end of our lives would be more like being at the beginning. At any point within our lives we could enjoy looking either bachward or forward to our whole lives. No haurien doncs d’estar enfocats vers el futur.  Lliurats de l’angoixa per la finitud fora més fàcil trencar els antagonismes entre la moral i el propi interès. Això és difícil perquè sembla contradir el nostre programa biològic com ell mateix diu Evolution denies us the best attitude to death ( semblem trobar-nos doncs al capdavall amb una tragicitat de les mateixes dimensions que la kantiana). No deixa de ser curiós que, penso aquí a Rovelli, aquesta perspectiva temporal es pot guanyar des de la posició preconitzada per la física contemporània. Aprendre física, però, és una manera d’aprendre geometria, amb al que finalment torna a ser Plató, qui té raó.