La reforma de la
FP és un tema d’actualitat en el mon educatiu. El projecte del departament, i
el del ministeri, mai diferents quan parlem de coses importants, és la FP dual.
Seguint la retòrica oficial es tracta d’apropar el mon de l’empresa i les
institucions educatives. En realitat es tracta de desballestar una de les parts
més oneroses del sistema educatiu proporcionant mà d’obra gratuïta a unes
empreses que, en el millor dels casos, poden oferir formació ocupacional però
no pas professional. Tanmateix la FP és necessària i les xifres dels que la
segueixen són clarament insuficients des de tots els punts de vista. La FP és
millor opció que el batxillerat per una
molt bona part dels alumnes que acaben l’ESO, però té l’inconvenient de què
obliga a una tria massa específica per gent molt infantilizada en ella mateixa,
especialment després d’haver fet l’ESO. La millor manera de potenciar la FP
seria un curs introductori on es planteges tota aquesta diversitat d’opcions.
De fet, aquest curts podria ser Quart de l’ESO on, fora dels alumnes orientats
al batxillerat científic, es tendeix més aviat a perdre miserablement el temps.
Però això que sembla obvi, és impossible. Aquesta reforma és plausible per
l’ensenyament públic, però impossible pel concertat. És massa cara. És un cas anàleg al del batxillerat de tres
anys, absolutament imprescindible, el qual, era al programa electoral del PP de
les eleccions del 2011, quan obtingueren una aclaparadora majoria absoluta,
però que no es va aplicar perquè, com reconegué “off the record” el seu
secretari d’educació, “no podem anar contra els nostres votants que trien l’escola
concertada” ( i a aquesta no li sortirien els números amb un batxillerat de
tres anys). No hi ha cap solució als problemes de l’educació a l’estat
espanyol, mentre la prioritat sigui la defensa de l’escola concertada. Parlo de
l’estat espanyol, a Catalunya si hi ha una fet diferencial: la posició de la
concertada és encara més forta. No només té a favor els partits de la dreta, sinó
els que rs defineixen com a esquerres.
Per això aquests mai no han assumit, ni assumiran, un compromís real,
més enllà de la retòrica, amb l’escola pública
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.