Justícia

Tinc la sort el dimecres d’anar a la darrera de representació de Justícia de Guillem Clua al TNC. Surto però només relativament satisfet. L’obra em semblà desigual. Molt superior la segona part a la primera, que em semblava que es perdia en històries laterals poc essencials i que diferien l’arribada al moll de l’os de l’obra, la relació entre el Jutge Gallart i l’ignasi. És aquí on hi ha escenes veritablement commovedores que permeten a Josep Maria Pou mostrar el seu poder escènic. En canvi, part dels esdeveniments de la resolució de l’obra, allò que concerneix el personatge del cuidador de Samuel Gallart, em resulten massa inversemblants. Tot plegat, és com si a l’obra li faltés alguna volta més. Potser hi ha també un error de concepte, perquè la història que vol explicar no requereix l’escenari de la sala gran del TNC amb el desplegament escenogràfic corresponent, força reeixit no cal dir-ho. Aquest tipus d’obra que vol ser alhora indagatiu i de reflexió social, no requeria de tot aquest desplegament, especialment, si com és el cas, tens un grapat d’actora de primera línia L’obra té un vesant polític i social amb el que puc estar d’acord. Està prou bé que es parli de la immoralitat amb que es gestionà l’afer de banca Catalana o la molt estreta connexió entre l’església catòlica catalana i l’homosexualitat masculina, tot i que a hores d’ara tampoc descobreix res i els que no es volen assabentar preferiran pensar a la capacitat imaginativa, allò que deien el geni literari, de l’autor. En tot cas em queda clar que aquesta no és la seva pretensió última. Probablement cercar el tema de l’obra té molt a veure amb el contrast entre el nostre jo personal i el nostre jo social. M’ abstinc d’utilitzar la paraula real en qualsevol dels dos casos perquè això significa prendre partit de manera massa precipitada. Em reapareix aquí l’escepticisme, un esperit gens desconnectat de l’obra, almenys de la conclusió que ens ofereix el propi Gallart sobre quin és el moment des d’on havia de començar a explicar-se la seva vida.