Sacarina

Sacarina és el nom de l’obra que la companyia la ruta 40 ha presentat aquest mes al Maldà. El Maldà és un espai petit  i la companyia decidí prescindir de la divisió entre l’espai escènic i el dels espectadors. La sala està disposada com una cafeteria, però mentre la major de taules són baixes amb cadires, hi ha tres més altes amb tamborets que són les utilitzades pels actors, en el sentit més literal del terme, doncs dos dels tres protagonistes són actors.  La disposició és poc habitual, però resulta molt encertada i t’ajuda moltíssim a entrar a la representació. La història discorre a la Barcelona actual, la ciutat on mana gent com Collboni, i ens explica les intrigues entorn de la producció d’un episodi pilot d’una sèrie de TV que afecten la parella protagonista i un productor, decididament detestable. (també hi és molt present un gos).  Els protagonistes són barcelonins del nostre temps és  a dir habitants d’una ciutat amb un passat brillant, un present complicat i un futur possiblement no gaire esperançador.  Gent abocada a la precarietat en una situació que, ja que parlem de teatre, fou exactament la definida per Brecht, erst komt das fressen, dann komt die moral.  Un espectador, veí a la representació, amb el que després varem coincidir al bitxo, enfront del Palau, em confessà que tot plegat trobava els diàlegs i l’acció una mica superficial.  Potser té raó, però  molt probablement no hi ha una altra manera de parlar del nostre temps, mancat de tota profunditat o, per dir-ho en termes salesians, de tot gruix; un horitzó vital de mileurista dóna per poca reflexió sobre el ser.  Les al·lusions a Cristina Pedroche y Jesus Vazquez, les figures que protagonitzaren potser la sèrie si el pilot va bé,  reflecteixen perfectament allò que ens explica l’obra i que defineix la nostre situació: el triomf aclaparador de la mediocritat.  Mentre veia l’obra pensava a un altre vespre, ja llunyà,  quan vaig veure al Old Vic, speed the blow. L’atmosfera moral no és gaire diferent, però la primera reflecteix Hollywood i tot és més enlluernador, a la provinciana Barcelona, fins i tot la corrupció apareix més grisa. Aquella nit vaig gaudir molt del duel interpretatiu entre Jeff Goldblum i Kevin Spacey. Dissabte però el grandiós treball d’Alberto Díaz, Albert Prats i Lara Salvador no me’ls feu enyorar gens.