The Pied Piper

 

        Veig the Pied Piper la segona pel·licula que Demy va rodar en anglés i la segona adaptació d'un conte infantil, després de Peau d'âne, en aquest cas el flautista de Hamelin. Com és propi d'un home que fruïa duent la contrària, els dos films no s'assemblen gairebé en res. Mentre que el primer està inclinat totalment vers un mon fantàstic i és el film més colorista de Demy, i això és certament dir molt, a The Pied Piper hi ha una presentació força realista de l'edat mitjana en el moment de la pesta negra, fruit d'un acurat treball de documentació, presentant una edat mitjana fosca amb predomini dels colors ocres. El flautista era un estrella del pop del moment Donovan, un dels cantants que fusionaven el pop amb formes folk tradicionals, cosa que es feia molt llavors i que ara em sembla del tot oblidada. El recolzen actors britànics de solvència contrastada com Donald Pleasance o John Hurt. Donovan era un cantant amb prou notorietat i el van qualificar com el Dylan anglès, això no va ajudar però el film, molt oblidat i del qual no s'ha editat mai la banda sonora.

        La pel·lícula ens explica el conte, canviat significativament el final, doncs el rapte del flautista es pot entendre com un alliberament dels nens de la corrupció de la ciutat i els seus conflictes, la descripció dels ha estat el tema central del film, bàsicament l'oposició entre el noble del lloc (Donald Pleasance) que vol dedicar els diners, obtinguts de la boda del seu fill (John Hurt) i la filla del ric alcalde, i el mateix fill, que vol aquest diners per enfortir els seus exercits. El film conté una de les millors escenes del cine de Demy, el banquet de noces on el pastis és una reproducció de la projectada catedral, de la que comencen a sortir les rates portadores de la pesta negra. També és important la figura del metge jueu que intenta lluitar contra l'epidèmia des del seus coneixements farmacològics i que acaba sent cremat públicament patint la revenja dels militars i els eclesiàstics Com no podria ser d'altra manera en un film de Demy, mentre que la religió i la milícia s'associen a la mort, la vida apareix vinculada a la música i les arts plàstiques. El flautista és amic d'un grup d'artistes que assoleixen fugir de la ciutat. La ciutat pretesament de Hamelin és en realitat Rothemburg ober den Tauberg, on vaig intentar millorar el meu alemany l'agost del 2000. Possiblement la millor conservada de les ciutats alemanyes antigues.