La cançó que sona en aquesta part del film és de Boris Vian i està cantada pel gran Serge Reggiani que també treballa com a a actor per Kaurismäki
Veig la Vie de Bohème un dels films que en el seu temps, fa trenta anys, li donaren més reconeixement al seu autor Aki Kaurismäki. Explica la història de tres personatges, un escriptor, un pintor i un músic que malviuen a un barri de Paris. El pintor és un albanès sense permís de residència a França. Com tots els films de Kaurismäki és essencialment un exercici d'estil que no pot deixar de complaure als que tinguin tirada pel minimalisme, peró és també una bonica exposició de la importància de la solidaritat com vertebrador d'una existència realment humana i de la transitorietat de totes les coses per les que, bohemis o no, ens afanyem. Com li agradava fer a Demy, Kaurismäki també juga a creuar personatges i així l'escriptor és el mateix Marcel Marx, interpretat per André Wilm, que seria el protagonista de Le Havre, un film on s'aprofundeix més en les qüestions de la solidaritat i la immigració. El temps però han canviat, en aquest cas que per bé, i Kaurismäki es sent més lliure, així si a L'havre hi havia un final feliç bàsicament perquè li sortia dels nassos al realitzador, aquí el personatge de Mimi no podrà escapolir-se de la mort. Vaig veure aquest film una tarda a Vilanova amb el meu germà que diu aquí la seva opinió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.