250 anys de la mort de Hume

 Visita familiar a la tomba de Hume

Calton Hill

        Avui és el 250é aniversari de la mort de Hume. No és del tot rodo, però com que no crec en les meves possibilitats de viure 112 anys, en parlaré una mica. He vist algunes tombes de filòsofs i sense cap mena de dubte la de Hume no té comparació amb la d'altres ja siguin Marx, Tomàs d'Aquino, Hegel o Fichte. La de Voltaire i Rousseau són més pomposes, però no deixen d'estar en un lloc de amb un punt de massificació. La de  Hume és troba a Calton Hill, el turó al mig de la ciutat amb un templet al seu cim que volia posar de manifest als visitants que es trobaven a l'Atenes del nord. La mort de Hume no és tan significativa com la de Sòcrates, però tingué un seguiment important de l'opinió pública de la seva època. Hume va morir de malaltia, però no sobtadament, un càncer intestinal va anar acabant amb la seva vida. Ell sabia que s'acabava com ho explica a la seva autobiografia on acaba referint-se a ell mateix en passat. Molt estimat a la seva ciutat, aquest sentiment no era universal a la totalitat del regne. Com ell mateix escrigué, "uns m'odien perquè pensen que sóc tory, d'altres perquè pensen que soc whig i tots perquè soc escocès". (fora d'Edimburgh molt escocesos també l'odiaven, per la seva posició contrària al jacobinisme) En realitat, Hume estava més a prop dels tories que dels whigs, però la seva posició vers el cristianisme el feia inacceptable pel partit de l'església anglicana. Aquí estava el motiu de l'interès a la seva agonia. Es tractava de veure si mantendria el seu ateisme i el seu escepticisme vers la vida futura fins al final o si hi hauria una conversió al darrer moment. No fou jutjat per un tribunal del poble, sinó per l'opinió pública, majoritàriament adversa. Hume no cridà cap reverend, i morí amb tota la tranquilitat amb la que va viure els seus darrers anys a la seva ciutat natal. A més deixà com a legat el que molts creiem que és el seu millor llibre, sense dubte un dels atacs intel·lectuals més fonamentats contra el cristianisme, els diàlegs sobre la religió natural, publicat pel seu nebot del mateix nom perquè l'encarregat triat per Hume, el seu gran amic Adam Smith, no va tenir prou coratge. Llibre que per cert no s'ha publicat (sí traduït) mai en català, potser par manca de coratge o simplement d'interès i de coneixement