Foreign correspondent és el segon film americà d'Alfred Hitchcock. D'entrada és un film sorprenent, perquè el primer, Rebeca, era una producció de primer ordre i tingué gran èxit, mentre que Foreign Correspondent és una sèrie B molt obvia. Hithchcok ho explicà basant-se en una diferència cultural, ell volia assajar amb aquest títol la barreja de thriller, aventures i comèdia que havia dut a terme a les seves dues obres mestres britàniques, The thirty-nine steps i The lady vanishes, però pels americans això era un gènere massa menor per prendre'ls seriosament ( de fet, la critica americana tampoc entengué gaire, un crític il·luminat, parlava d'un film involuntàriament còmic, North by Northwest)
La pel·lícula explica la història d'un periodista americà amb molt bona salut (en el sentit que Cela li donava a aquest terme) que és enviat per un diari de Nova York a Europa els darrers dies del mes d'agost del 39 per veure si hi haurà guerra. Es mou entre Londres i Amsterdam i mentre sedueix una jove heretera ha de lluitar contra una falsa organització pacifista controlada pels nazis que ha segrestat un diplomàtic holandès (l'únic que sap la clàusula secreta, de memòria doncs no ha estat escrita. d'un decisiu tractat internacional). De fet, en la part de la famosa entrevista dedicada a 'aquest film és quan Hitchcock li explicà a Truffaut la seva teoria del McGuffin, doncs aquí la seva presència és ben òbvia. La parella protagonista (Joel McCrea i Laraine Day) era pel mateix Hitchcock fluixeta però els secundaris són molt més sòlids, sobresortint George Sanders (el personatge del qual, per variar, va amb els bons) i Herbert Marshall (també per variar, el dolent de la funció). És un film entretingut i que té dues grans idees visuals: la del molí que gira a l'inrevés dels altres (la senyal establerta pels espies nazis) i l'assassinat del diplomàtic holandès un dia de forta pluja, cosa que permet a l'assassí esvair-se entre els paraigües negres que l'oculten dels perseguidors). L'escena final té lloc en un clipper que vola des de Londres a New York i és atacat pels alemanys, abatent-lo, Hitchcock filma de manera efectiva i enginyosa tot els procés de caiguda i immersió al mar de l'avió definint un precedent reeixit del cine de catàstrofes que ens entretendría, més o menys, moltes tardes dels anys setanta. La `pel·lícula no fou evidentment exhibida a Alemanya fins molts anys després de la guerra, però va tenir com a espectador entusiasta Joseph Goebbels, que la considerà un treball de propaganda de primer ordre, com es pot veure en el clip de més amunt que és l'escena final de la pel·lícula
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.