Aquest clàssic de Cole Porter no el van tocar, però és una de les meves cançons preferides
Avui seran protagonistes als mitjans de comunicació Salvador Illa i Carles Puigdemont personatges molt diferents però que han contribuït, en graus diferents, a que poder ser considerat català, per molta gent no ho soc, m'avergonyeixi. Per això prefereixo parlar avui d'algú que sí em fa orgullós de ser d'aquest país: Joan Chamorro. Dimarts passats vaig veure a Jamboree el concert de presentació de la jove cantant i trombonista gironina Clàudia Rostey i un altre cop va ser una estona màgica de les que justifiquen viure d'altres que no ho són tant, El centre era Clàudia la qual mostra en viu el que ja havia vist a algunes gravacions: un timbre de veu molt bonic, un sentit del tempo immillorable i una competència absoluta en la utilització del seu instrument. El nivell dels acompanyants fou altíssim i tant el pianista, Marc Martin, com els dos saxos, Lola Peñaranda i Koldo Munné tingueren moments de gran brillantor. Això de la Sant Andreu ja fa més de quinze anys que dura i el nombre d'arranjaments és molt ampli i en treuen partit. Gracies a això començaren amb una adaptació de September in the rain, a la que seguiren molt bones versions de love me or leave me, tea for two, So easy to love, that old black magic, el tema de Parker del que en veieu un fragment al clip (en una adaptació per Carmen Mc Rae) i una emotiva versió del Cant dels Ocell. No deceben mai
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.