Model Shop

        A l'inici de la seva carrera Demy projectava fer cinquanta films entrelligats, en els quals els seus personatges entrarien, sortirien i evolucionarien en diferents contextos. Al final va morir jove i es va quedar molt lluny de fer cinquanta pel·lícules. Sí que però va poder reprendre els dos personatges més importants de Lola. Així el protagonista masculí Roland Casard fou retrobat a les parapluies de Cherbourg, el ric joier que es casa amb la jove Deneuve embarassada, i Lola esdevingué la protagonista de l'únic film americà Model Shop. A la narració que en un cert moment Lola fa de la seva vida ens assabentem, de passada, de quin va ser el destí de Jacqueline LaCroix, la protagonista de la Baie des anges. Si considerem, com és així de fet, la ciutat de Nantes, molt fotografiada al film, com un dels protagonistes també hi ha un lligam important amb Une chambre en Ville

         Així doncs vaig optar per reveure Lola abans de veure per primera vegada Model Shop. Coneixent la trama em va semblar que encara fruïa més de la pel·lícula, però rellegint el que vaig escriure el 2012 no és ben bé així. En tot cas Lola és un film bellíssim que justifica la gosadia de Démy de dedicar-lo a Max Opuhls. Ja llavors parlava, com al meu darrer post sobre el realitzador de Nantes de la importància de l'atzar, tanmateix com suggeria la crítica de Cahiers en el moment de la seva estrena també el film es pot relacionar amb la teoria nietzschiana de l'etern retorn. La relació entre Lola i Michel, el pare del seu fill, sembla repetir-se en la que s'estableix entre la jove Cècile, nom que és també el real de Lola, i el mariner, amant ocasional de Lola, Frankie. També la relació entre Roland i la família de la jove Cecile anticipa la que al film següent mantindrà amb la família de Deneuve: despertarà l'atracció sexual de la mare i sensacions de respecte i agraïment a la jove. La relació entre Lola i els dos protagonistes masculins dels dos films és també molt semblant. Tots dos pensan que Lola pot donar un sentit a una vida que no en té i són finalment refusats (jo diria que amb molt criteri, per què acceptar ser el sentit de la vida d'un altre és una càrrega ben feixuga)

    Model Shop fou rodat tres anys després de Les demoiselles de Rochefort. Molts americans es podien haver sorprès amb la gosadia de Démy que va fer un musical, i potser el musical més musical, en un temps en què els americans ja no s'atrevien a fer-ne. Després de molts mesos de passeig per Los Angeles, acompanyat de la seva esposa, Agnes Varda, i de la seva filla, va estrenar finalment aquest film i va tornar a sorprendre tothom, doncs és el film menys musical i menys encantat de tots els que va fer. Dividit clarament en dos parts, la primera podria passar per un documental del Los Angeles de final dels seixanta. El protagonista és un arquitecte aturat George Matthews que està acabant la relació amb la seva parella i necessita 100 dòlars per evitar l'embargament del seu cotxe. Mathews és Gary Lockwod, l'astronauta assassinat per Hal a 2001 un film que acabava de fer. Demy havia començat a treballar com a protagonista amb un jove actor inconegut anomenat Harrison Ford, però no va poder convèncer els directius de Colombia que pensaven que el jove actor era una causa perduda. Tanmateix, Lockwod està prou bé, molt millor que a 2001, un film on els actors són necessàriament irrellevants. La primera part del film segueix Matthews conduint pels carrers de Los Angeles i són els moments propers al documental o al cine de Rosellini, tanmateix des de la perspectiva d'un jove provincià de Nantes, la Califòrnia dels seixanta no deixava de tenir alguna cosa de mon de fantasia. És aquesta la part del film que fascina Tarantino de la que parla en el clip de més amunt. En el seu periple veiem no només els carrers d'una ciutat del tot horitzontal i pensada pels automòbils, sinò una mostra significativa dels habitants de l'època de la revolució psicodèlica. Tothom està molt interessat i atemorit per la guerra de Vietnam i parlant en una conversa telefònica amb els pares, Matthews se n'assabenta que ha rebut l'ordre d'enrolament a l'exercit i afegeix la por a la mort al seu convenciment de la manca de sentit de la seva vida.

    En el seu periple erràtic troba una atractiva dona a la que segueix per descobrir que treballa en una model shop, un establiment on podies llogar models per a fer una sessió fotogràfica amb la noia triada. (fins ahir ignorava completament l'existència d'aquesta mena d'establiments) Contractant-la primer com a model, George estableix contacte amb la dona que és naturalment Lola. Ella li explica la seva història, més aviat trista. La seva relació amb Michel s'ha trencat, ell l'ha deixada perquè ha esdevingut un ludòpata i se n'ha anat amb una dona amb el mateix problema (naturalment és la protagonista de la baie des anges). Ella ha pogut enviar el nen a Paris i està estalviant per poder tornar-hi. També ens assabentem que Frankie ha mort en combat al començament de la guerra del Vietnam. Lola és Anouk Aimé, però ha esdevingut un personatge gairebé oposat, si en el primer film era una personificació de l'alegria i l'esperança, ara tot sembla ser tristesa i decepció. George tanmateix s'enamora perdudament i li demana que resti amb ell, estant disposat fins i tot a desertar. Lola el refusa de la mateixa manera que el en film anterior havia refusat Casard. Passen la nit junts i ell li dóna els diners que havia aconseguit amb el que Lola té prou per retornar a França el mateix dia. El film es clou amb George parlant amb la companya de pis de Lola i concloent que la vida és molt més important que els passatgers estats d'ànim que ens pot causar. Un fracàs en el seu moment i d'entrada desconcertant pels que veien a Demy com un senyor que feia un cinema lleuger, és una obra indispensable per entrar en l'univers d'aquest geni encara massa desconegut,