Si jo soc tan bo, per què el món és tan dolent?

 

        La Sociedad española de Medicina Familiar y Comunitaria feu una enquesta als seus associats que dóna una resultat remarcable (cito textualment del llibre de Laporte): A la pregunta "creus que la interacció amb els representats comercials influeix en la teva prescripció?", un 75% va contestar que no i un 25% va contestar que sí. Una altra pregunta deia "Creus que la interacció amb els representants dels laboratoris influeix en la prescripció dels altres metges?". Un 65% va contestar que sí i un 35% va contestar que no. Anàlogament a la pregunta "Creus que els viatges a congressos pagats per la industria influeixen en la teva prescripció, un 26% va contestar que sí i un 74% que no. En canvi, preguntats per si influeix sobre la prescripció dels altres metges, els percentatges es van invertir: un 61% va contestar que sí i un 39% que no, Evidentment el menys interessant de les enquestes és que es fessin a metges. El dilema no és ser hobbesià o roussonià, sinó que miren de manera hobbesiana els altres i roussoauniana a nosaltres mateixos.