La Baie des Anges

    La baie des anges és el segon film de Jacques Demy. Explica la història de Jean Founier, (Claude Mann) jove empleat de Banca, al que un company, anomenat Caron, li indueix a jugar als casinos. No escoltant el seu prudent pare rellotger, decideix utilitzar les seves vacances par anar a la costa Blava. A Niza coneix Jackie Demaistre (Jeanne Moreau) una dóna fascinant en tots els sentits, amb la que comença una història de passió, una romanç a tres bandes on el joc és un dels vèrtexs.

    Demy només havia fet una pel·lícula de baix presupost, Lola, i estava buscant financiació per un gran projecte, la futura Parapluies de Cherbourg, quan tingué l'oportunitat de fer aquest films amb no gaire francs però la total complicitat de Jeanne Moreau. La confiança de Moreau fou ben retribuïda, perquè la seva actuació és de la més brillants mai vistes. Amb un look, molt diferent de l'habitual, tenyida de ros platí com Marilyn Monroe o Catherine Deneuve, mai no m'havia semblat tan atractiva ni tan bona actriu, movent-se amb solidesa en tota mena de registres. La seva parella, Claude Mann, molt menys expressiu, fa un personatge més fred que acaba definint un contrapunt perfecte i imprescindible doncs la seva presència és essencial per poder definir el film com un encreuament entre la comèdia americana i Bresson. Un encreuament del tot improbable però que Demy fou capaç de realitzar. Com en el primer film va col·laborar amb aquell jove músic francès que li havia presentat Quincy Jones, quan l'americà no es va poder fer càrrec de la banda sonora de Lola, Michel Legrand. La banda sonora del film, que podeu sentir al clip de més amunt, està entre els millors treballs de Legrand per la bellesa de la música i l'adequació a la història que està explicant.

    Parlant de Demy en una entrada anterior reflexionava la importància que té l'atzar a la seva obra. En aquest sentit un film sobre dos jugadors té un caràcter del tot representatiu. El lligam el fa explicit amb la seva conducta, i en una escena amb les seves paraules, el personatge de Moreau, manifestant que ni Déu ni cap moral poden posar-se per sobre del seu plaer. És sabut que el problema causat per la mort de Deu és que hom pot començar a creure en qualsevol cosa i és això el que reflecteixen els habituals del casinos, entestats a trobar la clau dels moviments de la ruleta. Demy els mostra com figures a la vegada plenes de patetisme i tendresa. Per sobre però de consideracions filosòfiques, La Baie des Anges és un film bellíssim on cap pla apareix com a rutinari i sempre sembla que Demy hagi trobat la millor solució. És una sort que, l'atzar?, ens doni de tant en tant la possibilitat de fer descobriments d'aquesta mena,