Avanti

 

        Avanti no és el darrer film de Billy Wilder, però si és l'últim del que no es va penedir d' haver-lo fet (com si feu dels tres darrers: The Front page, Fedora i Buddy, Buddy) Va tenir un èxit moderat tot i que és un film un mica intempestiu, 1972 no era el millor temps per a la comèdia romàntica, i que possiblement estaria millor amb una mica menys de metratge. Explica la història d'una molt desigual parella formada pel vicepresident d'una multinacional americana i una noia grassoneta dependenta a una boutique de Chelsea. Coincideixen a Ischia quan venen a fer-se càrrec dels cadàvers del seu pare i de la seva mare, els quals tenien una relació des de feia deu anys i passaven junts la Canícula a la illa italiana. La inicial hostilitat derivarà en una repetició de la història dels progenitors. Veient-la em va ser inevitable recordar el llibre de Stanley Cavell sobre la comèdia americana on assenyalava que el tema sempre és la maduració dels personatges, la qual es fa real en l'assumpció del lligam matrimonial. Wilder li dóna una altra volta a la qüestió perquè aquí la maduració no s'obté mitjançant el matrimoni sinó amb l'adulteri, una idea semblant a la de Kiss me stupid on ens mostra la intercanviabilitat dels rols de la mestressa ama de casa i la prostituta, fent feliç les dues protagonistes amb el canvi dels seus papers. L'adulteri, és clar, és el catalitzador del procés d'humanització del protagonista interpretat per Jack Lemmon, el qual al final de la pel·lícula sembla haver realitzat el consell del doctor veí del protagonista (també Jack Lemmon) a The appartement: Be a Mensch. Wilder sempre va ser molt àcid amb els alemanys o els russos i feu un retrat vitriòlic de l'american way of life, que també es troba en aquest film, però fa una mirada molt diferent vers els italians. No es carrega gaire sobre els seus defectes i en general apareixen com a posseïdors d'una saviesa vital molt lluny de l'abast dels anglosaxons. Com sempre els diàlegs són precisos i divertits i el trio protagonista és excel·lent tant Jack Lemmon, en la seva cinquena col·laboració amb Wilder, com Juliet Mills o el director d'hotel, Carlucci, interpretat per Clive Revill, un actor extraordinàriament dotat per fer qualsevol mena d'accent i que no fa enyorar l'elecció primitiva de Wilder (Marcello Mastroianni)